Publica El Pais una carta de Felipe González dirigida “al catalans”, on analitza sobre el
procès independentista a Catalunya i, com no podia ser d’altra manera, les
xarxes i els diaris digitals s’incendien de tots tipus de crítiques.
Són,
majoritàriament sinó tots, comentaris que no aporten res en contra del que
opina i defensa l’exPresident, ja que en tots ells s’utilitza la denigració de la
seva vida particular i política, com si
això fos una raó per treure-li l’autoritat a la seva opinió.
És l’estratègia
del fum: com no es tenen contra arguments per a rebatre, utilitzem altres
qüestions que no tenen res a veure, i si són d’índole personal i amb morbo,
millor. De manual!, com ho demostra el fet de que estan criticant a la persona
i no el que diu i raona aquesta persona, perquè encara no he llegit cap afirmació
que desmenteixi el que diu González!
Però allò que
considero més greu i preocupant és la facilitat amb la que alguns compren
aquests comentaris i els projecten públicament, sense ni tan sols haver llegit
l’escrit com reconeixen posteriorment, acompanyant-los d’aquells “poca solta,
fill de puta, poca vergonya, xoriço, assassí”, entre d’altres epítets que,
sincerament, poc aporten i més desqualifiquen als que creuen en aquest procés
independentista.
És una opinió
respectable que qüestiona aquest independentisme canalitzat pel Junts Pel Sí,
amb la que coincideixen molts catalans, avisant del que ell creu que succeirà i
“denunciant” situacions de la que som conscients, encara que com a catalans no
ens agradi reconèixer-ho.
Diu que estarem
aïllats, i ja ara es reconeix el mínim, o quasi nul, reconeixement
internacional que té avui aquest moviment. Manifesta que una hipotètica
independència deixaria a Catalunya fora d’Europa, i ja des del Junts pel Sí es
reconeix que serà així.
I no és lògic fer
comparacions històriques si recordem que fa poques dates l’Oriol Junqueres va
fer al·lusió a la genètica dels catalans, i cap partit dels que conformen el
Junts pel Sí va dir res?. De la mateixa manera que tampoc va fer-ho ningú quan
fa poques hores, un destacat independentista com en Jaume Fàbrega, parlava de
nissagues catalanes, menyspreant els cognoms acabats en “ez” (Clar, Gonzál”ez”!).
I sense oblidar l’arrogació que estan fent de la potestat de parlar en nom de
tots els catalans, marcant una línea entre “bons i dolents”. O bé l’oferta que
s’ha fet sobre l’obtenció de la nacionalitat a altres autonomies de l’Estat?
El que necessitem
els catalans són arguments i contra arguments sòlids que recolzi cadascuna de
les tres postures - independència/federalisme/immobilisme-, no diatribes de confrontació innecessària
entre els catalans i catalanes de bona fe que vull pensar, i estic convençut de
que així ha de ser, només volen lo millor per a Catalunya defensant qualsevol
de les opcions, encara que alguns no respectin l’opció de l’altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada