El “Als Catalans” de Felipe González

Publica El Pais una carta de Felipe González dirigida “al catalans”, on analitza sobre el procès independentista a Catalunya i, com no podia ser d’altra manera, les xarxes i els diaris digitals s’incendien de tots tipus de crítiques.

Són, majoritàriament sinó tots, comentaris que no aporten res en contra del que opina i defensa l’exPresident, ja que en tots ells s’utilitza la denigració de la seva vida particular i política, com si això fos una raó per treure-li l’autoritat a la seva opinió.

És l’estratègia del fum: com no es tenen contra arguments per a rebatre, utilitzem altres qüestions que no tenen res a veure, i si són d’índole personal i amb morbo, millor. De manual!, com ho demostra el fet de que estan criticant a la persona i no el que diu i raona aquesta persona, perquè encara no he llegit cap afirmació que desmenteixi el que diu González!

Però allò que considero més greu i preocupant és la facilitat amb la que alguns compren aquests comentaris i els projecten públicament, sense ni tan sols haver llegit l’escrit com reconeixen posteriorment, acompanyant-los d’aquells “poca solta, fill de puta, poca vergonya, xoriço, assassí”, entre d’altres epítets que, sincerament, poc aporten i més desqualifiquen als que creuen en aquest procés independentista.

És una opinió respectable que qüestiona aquest independentisme canalitzat pel Junts Pel Sí, amb la que coincideixen molts catalans, avisant del que ell creu que succeirà i “denunciant” situacions de la que som conscients, encara que com a catalans no ens agradi reconèixer-ho.

Diu que estarem aïllats, i ja ara es reconeix el mínim, o quasi nul, reconeixement internacional que té avui aquest moviment. Manifesta que una hipotètica independència deixaria a Catalunya fora d’Europa, i ja des del Junts pel Sí es reconeix que serà així.

I no és lògic fer comparacions històriques si recordem que fa poques dates l’Oriol Junqueres va fer al·lusió a la genètica dels catalans, i cap partit dels que conformen el Junts pel Sí va dir res?. De la mateixa manera que tampoc va fer-ho ningú quan fa poques hores, un destacat independentista com en Jaume Fàbrega, parlava de nissagues catalanes, menyspreant els cognoms acabats en “ez” (Clar, Gonzál”ez”!). I sense oblidar l’arrogació que estan fent de la potestat de parlar en nom de tots els catalans, marcant una línea entre “bons i dolents”. O bé l’oferta que s’ha fet sobre l’obtenció de la nacionalitat a altres autonomies de l’Estat?

El que necessitem els catalans són arguments i contra arguments sòlids que recolzi cadascuna de les tres postures - independència/federalisme/immobilisme-,  no diatribes de confrontació innecessària entre els catalans i catalanes de bona fe que vull pensar, i estic convençut de que així ha de ser, només volen lo millor per a Catalunya defensant qualsevol de les opcions, encara que alguns no respectin l’opció de l’altre.