Ara han de fer realitat la reivindicació

Caldria preguntar-se contra qui es manifestava la Regidora de Barcelona en Comú, Gala Pin, quan ahir encapçalava una manifestació amb el veïns de la Barceloneta.

 

Després d’una assemblea veïnal, els assistents van recórrer els carrers exigint a l’Ajuntament, de manera legítima i justificada, actuacions més contundents contra aquest turisme que, basat en l’abús dels anomenats “apartaments turístics”, està degradant la imatge del barri de l’Òstia i complicant la convivència.

 

Pancartes, crits i, segons diuen, confrontació entre interessos veïnals, doncs quasi segur, el principal problema radica en que no existeix el necessari equilibri entre la xarxa comercial del barri, que es beneficia dels pocs o molts guanys que puguin generar aquests turistes, i la comoditat i benestar dels residents que han vist com en pocs anys, un dels indrets més propis, naturals i estereotipats de Barcelona, ha passat a ser un barri que les autoritats locals han deixat que es vengui.

 

I la Gala Pin, també cridava reclamant que l’Ajuntament incrementés inspeccions per part de la Guàrdia Urbana, que agilitzés el tràmit de les sancions als defraudadors, que es fessin controls i que s’acotés el nombre d’apartaments.

 

Però clar, contra qui cridava aquesta Regidora si ella, en aquell moment, era la representant de l’Ajuntament a la manifestació?. O sigui, que era a ella i era ella a qui demanaven i es demanava allò a el que ella mateixa havia de donar resposta.

 

Algú li hauria de dir a aquesta Regidora que ara ja no és una activista; que ara, a l’haver convertit les seves reivindicacions com activista en promeses electorals, va rebre la confiança dels ciutadans per a governar; i que ara la seva feina ja no és cridar, reclamar o reivindicar, com quan era activista, sinó que ara ha de fer efectives totes aquelles solucions i actuacions que, quan era activista, exigia dels seus antecessors en el Govern Municipal.

 

És molt fàcil, possiblement perquè es veu fàcil, exigir l'aplicació de mesures a qui governa en un moment determinat, sense tenir en compte la viabilitat de les propostes; el problema apareix quan la ciutadania cedeix l’exercici de la responsabilitat i converteix la reivindicació en un compromís d’acció de govern, obligant a fer-la realitat.