Arriba la l’estiu i els indicadors sobre la creació d’ocupació es disparen,
doncs el turisme es converteix en el protagonista social i, malgrat els
esforços per a combatre l’estacionalitat, la temporada de vacances per
excel·lència es converteix en l’esperança de supervivència de molts ciutadans
per afrontar un incert hivern.
Encara que tothom pensa en el l’hostaleria, restauració i comerç com
generador de llocs de treball per ser, aparentment, els únics sectors amb un
increment net d’afluència de clients, hi han altres activitats que, també de
manera directe, pateixen aquesta fluctuació de demanda de serveis i que en
molts casos, va directament relacionada amb la contractació laboral en els
sectors abans esmentats, relacionats amb el turisme.
I aquí em refereixo a la pregunta que molts pares i mares es fan quan es
plantegen aprofitar l’oportunitat de treballar o continuar treballant a
l’estiu, afrontant l’entrebanc que impliquen les vacances escolars: què fem amb
els nanos?
Casal infantil és la solució a un problema familiar i que, a més a més,
reactiva un sector com és de del lleure, en el que pot tenir molta incidència
la contractació de temporada, i que
també té una important capacitat per a generar llocs de treball d’obligada
qualitat, perquè al contrari que algunes empreses dedicades a l’activitat
turística que tenen la temptació de contractar temporalment a treballadors i
treballadores de dubtosa professionalitat entenent erròniament, per exemple,
que per a ser cambrer no es necessita capacitació específica, el empresaris
dedicats a l’atenció als infants no es poden permetre el luxe de responsabilitzar
del desenvolupament de la seva activitat a personal no qualificat.
És molt fàcil jugar amb la necessitat i incrementar la precarietat que
implica aconseguir un contracte de temporada, oferint unes condicions laborals que
haurien de ser inacceptables i punibles, tal i com s’està denunciant dia sí i
dia també en el sector turístic, no respectant,
fins i tot, els mínims marcats en els convenis col·lectius.
Però no succeeix el mateix amb el treballadors del lleure, on els mínims de
formació i/o titulació així com els referents a condicions salarials o de
treball han de ser respectats escrupolosament, tant per responsabilitat del
propi empresari com pel seguiment que l’Administració fa de l’activitat, el que
repercuteix positivament en que no només el preu i sí la qualitat del servei
sigui l’element de valoració de tota l’oferta que existeix.
Però tanta capacitat de contractació tenen aquests casals?. La resposta és
ben senzilla doncs els càlculs de la potencialitat van lligats als nens
afectats pel tancament de les escoles per vacances escolars, a més dels ratis
de monitors vers infants, tal i com indica la normativa vigent.
A Sant Feliu de Guíxols, per exemple, una única empresa dedicada al lleureque ha rebut l’encàrrec d’un AMPA per organitzar un casal, ha hagut de
contractar al voltant de 20 treballadors de la ciutat, el que dona una visió de
la importància que té aquesta activitat, i que demostra que els casals d’estiu
han passat de ser un luxe a ser una necessitat i, com a tal, un servei d’interès
social que l’Administració ha d’entendre i desprès atendre, donant totes las
facilitats per a que les empreses del lleure puguin oferir un servei que
realment respongui a les necessitats de les famílies.
Cap comentari:
Publica un comentari