dilluns, 27 de juliol de 2015

La importància del casals d’estiu

Arriba la l’estiu i els indicadors sobre la creació d’ocupació es disparen, doncs el turisme es converteix en el protagonista social i, malgrat els esforços per a combatre l’estacionalitat, la temporada de vacances per excel·lència es converteix en l’esperança de supervivència de molts ciutadans per afrontar un incert hivern.
 
Encara que tothom pensa en el l’hostaleria, restauració i comerç com generador de llocs de treball per ser, aparentment, els únics sectors amb un increment net d’afluència de clients, hi han altres activitats que, també de manera directe, pateixen aquesta fluctuació de demanda de serveis i que en molts casos, va directament relacionada amb la contractació laboral en els sectors abans esmentats, relacionats amb el turisme.
 
I aquí em refereixo a la pregunta que molts pares i mares es fan quan es plantegen aprofitar l’oportunitat de treballar o continuar treballant a l’estiu, afrontant l’entrebanc que impliquen les vacances escolars: què fem amb els nanos?
 
Casal infantil és la solució a un problema familiar i que, a més a més, reactiva un sector com és de del lleure, en el que pot tenir molta incidència la contractació de temporada, i que també té una important capacitat per a generar llocs de treball d’obligada qualitat, perquè al contrari que algunes empreses dedicades a l’activitat turística que tenen la temptació de contractar temporalment a treballadors i treballadores de dubtosa professionalitat entenent erròniament, per exemple, que per a ser cambrer no es necessita capacitació específica, el empresaris dedicats a l’atenció als infants no es poden permetre el luxe de responsabilitzar del desenvolupament de la seva activitat a personal no qualificat.
 
És molt fàcil jugar amb la necessitat i incrementar la precarietat que implica aconseguir un contracte de temporada, oferint unes condicions laborals que haurien de ser inacceptables i punibles, tal i com s’està denunciant dia sí i dia també en el sector turístic, no respectant,  fins i tot, els mínims marcats en els convenis col·lectius.
 
Però no succeeix el mateix amb el treballadors del lleure, on els mínims de formació i/o titulació així com els referents a condicions salarials o de treball han de ser respectats escrupolosament, tant per responsabilitat del propi empresari com pel seguiment que l’Administració fa de l’activitat, el que repercuteix positivament en que no només el preu i sí la qualitat del servei sigui l’element de valoració de tota l’oferta que existeix.
 
Però tanta capacitat de contractació tenen aquests casals?. La resposta és ben senzilla doncs els càlculs de la potencialitat van lligats als nens afectats pel tancament de les escoles per vacances escolars, a més dels ratis de monitors vers infants, tal i com indica la normativa vigent.
 
A Sant Feliu de Guíxols, per exemple, una única empresa dedicada al lleureque ha rebut l’encàrrec d’un AMPA per organitzar un casal, ha hagut de contractar al voltant de 20 treballadors de la ciutat, el que dona una visió de la importància que té aquesta activitat, i que demostra que els casals d’estiu han passat de ser un luxe a ser una necessitat i, com a tal, un servei d’interès social que l’Administració ha d’entendre i desprès atendre, donant totes las facilitats per a que les empreses del lleure puguin oferir un servei que realment respongui a les necessitats de les famílies.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada