Han posat a la UE en qüestió.

Triomf de la democràcia i respecta a la decisió dels grecs. Això és el que més vaig sentir ahir quan els resultats del referèndum a Grècia ja preveia un NO taxatiu.

 

Però clar, malgrat les enquestes que han acompanyat la pre-consulta durant tota la setmana, el resultat era completament previsible perquè, desprès d’anys de retrocés econòmic i social i amb la previsió d’incrementar les retallades per a complir amb les exigències de la UE, algú podria pensar que els grecs rebutjarien la possibilitat de dir prou?. Fins i tot, si preguntessin a la ciutadania espanyola en aquest sentit, m’atreveixo a afirmar que el resultat seria el mateix.

 

El que no m’agrada és l’omissió de la responsabilitat que eximeix el Govern grec, posant a mans de la ciutadania una decisió que haurien d’haver pres ells en el desenvolupament de la seva responsabilitat, si és que entenen que les conseqüències que pot portar aquest NO són assumibles i positives per al benestar de la població.

 

Perquè el quid de la qüestió és saber què pot passar a partir d’ara; o aquest NO fa prendre consciència a la troica de que aquestes situacions són insostenibles i cedeixen a l’ampliació del deute grec, suavitzant i amagat el crack econòmic en el que es troben, o bé aguanten el pols i menyspreen les necessitats de Grècia i l’aboquen a un crack efectiu.

 

En el primer cas és obrir la porta a que la resta d’estats que han estat, estan o poden trobar-se en una situació semblant puguin actuar de la mateixa manera, defensant els legítims interessos del seu país i dels seus ciutadans, ara ja sense necessitat de convocar cap consulta popular.

 

I en el segon cas, si Grècia se’n surt d’aquest trencament obligat amb els socis comunitaris, es demostrarà que les accions i exigències de la troica (Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional) no són més que una maniobra per a marcar les pautes amb l’únic objectiu de defensar els interessos econòmics dels països que la controlen.

 

El que no hi ha dubte és que la UE està en qüestió, i no per la decisió lògica dels ciutadans i ciutadanes grecs als que ara voldran satanitzar, sinó la no assumpció de responsabilitats tant del Govern grec, per haver portat a la ciutadania de manera perversa a decidir sobre el seu benestar, com de la mateixa Unió Europea, per haver jugat amb el benestar de la població grega.