dijous, 9 de juliol de 2015

Faralaes/barret cordovès o barretina/sardana

És un fet que el turista que visita Barcelona per primer cop ve amb l’obligació de visitar dos indrets: les Rambles de Barcelona i el seu àmbit d’influència – aquí podríem arribar fins al barri gòtic -, i el temple de la Sagrada Família, que possiblement no tindria tanta projecció com ara si aquesta obra d’en Gaudí ja estigués finalitzada.
 
I se’n va amb el record del que ha vist i viscut, emmagatzemant imatges a la memòria dels aparells fotogràfics més que a la del cervell, i emportant-se a casa seva el souvenir amb el que relacionen el país que visiten que, en aquests cas, agradi o no agradi, és la Catalunya d’Espanya.
 
Conscients d’aquesta situació, és lògic que els comerciants dedicats a la venda d’articles de regal ubicats a les rodalies d’aquests dos punts d’atracció turística, vulguin aprofitar l’afluència de clients potencials per a fer negoci amb el mínim esforç possible, i això implica posar a l’abast del comprador l’article que, per relacionar-ho amb el país que visita, ja està disposat a comprar.
 
És a dir, l’integrant del turisme massiu té consciència de que ve a Barcelona com una ciutat d’Espanya, terra on juga el Barça d’en Messi però també el Madrid d’en Ronaldo, i on el flamenc i tot el que l’envolta, per exemple, no necessita presentació i té el terreny guanyat a la sardana o la barretina.
 
Algú es pot imaginar a un venedor de souvenirs en plena plaça de la Sagrada família, amb la botiga atapeïda de turistes amb la intenció de comprar un barret cordovès o un vestit de flamenc, explicant a un client què és una barretina o una sardana? Algú pot imaginar-ho si, a més, el propietari de l’establiment és d’origen xinès, o indi, o pakistanès, o magrebí, com són la majoria?
 
Per alguns sembla que això és un problema (que no dubto que ho sigui!), que mereix una intervenció urgent, no tant per avançar en qualitat turística sinó perquè és un atac a sentiments identitàries i de relació territorial; fins i tot tinc el convenciment de que, per a segons qui, seria molt més tolerable la venda de barrets mexicans, com era típic fa uns anys, que un de cordovès.
 
No m’estranyaria que, en qualsevol moment, els comerciants de les zones turístiques d’afluència massiva de Barcelona rebessin la comunicació de que una ordenança municipal o un decret de la Generalitat els hi prohibeix vendre articles que no siguin realment autòctons de Catalunya.
 
De la mateixa manera que tampoc seria estrany que es prohibís l’arribada de visitants que, havent viatjat en companyies de “low cost” i en teoria de no gran poder adquisitiu, volguessin conèixer les Rambles o la Sagrada Família.
 
Perquè qui considera aquesta situació dràstica és normal que exigeixi accions en el mateix sentit: Si no volen que el turista visiti la Sagrada Família, només queda eliminar la Sagrada Família o evitar que hi hagin turistes, aconseguint alhora la desaparició de botigues que venen articles no relacionats amb la cultura catalana, doncs no hi haurien clients.
 
És com allò que plantejava en Bush per a combatre els incendis forestals: Tallem els arbres!
 
Continuarà essent Barcelona una destinació prioritària per als milers i milers de creueristes que visiten Barcelona durant unes quantes hores, si veuen minvades les seves expectatives mitjançant prohibicions?.
 
I sí, els veïns per exemple del barri de la Sagrada Família o de la Rambla de Catalunya guanyaran en qualitat de vida, si aquesta es relaciona en la tranquil·litat que pot donar la manca de visitants. Però aqueta manca de turistes, no portarà a la llarga també un deteriorament del propi barri per pèrdua de riquesa al eliminar la possibilitat de negoci?.
 
Sé que és complicada la convivència entre el turista i el resident però, com succeeix a moltes destinacions turístiques i Barcelona ho és, per aconseguir una bona qualitat de vida per als residents s’han de crear sinèrgies i complicitats basades en la riquesa, deixant en un segon termini de prioritat, que no oblidant, l’endogàmia territorial de barri, de ciutat o país, i donant facilitats al visitant, encara que ho sigui per poc temps.
 
Crec que és preferible, i en absolut rebutjable, conviure amb els vestits amb faralaes i els barrets cordovesos, introduint de manera constant la barretina i la sardana, i no renunciar al turisme com a font de riquesa.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada