Com en MacArthur? De moment, no.

- Tens millor aspecte i no se’t veu estressat!.

- Segur que estàs més tranquil!.

- Com a mínim ara pots anar pel carrer i que no et parem els pesats de torn per explicar-te els nostres problemes.

I és cert, més tranquil i descansat veient els temes des d’una altra perspectiva, perquè els neguits pels ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu ara són exclusivament personals, i no lligats al desenvolupament de la responsabilitat institucional que desenvolupava com a Regidor.

Però trobo a faltar aquell contacte permanent, proper i directe amb els veïns, i m’emprenya quan, donant-les només una mica de peu, et traslladen amb certa vehemència que aquesta complicitat i connivència que jo intentava tenir amb ells, empatitzant i buscant solucions als seus problemes, peticions o exigències de moment no la tenen, i dubten que la tinguin.

Sé que no canviar de personalitat o de manera d’actuar, continuar estant al mateix nivell que qualsevol veí, entendre que estàs al servei de la ciutadania i fugir d’inversions centrades en properes eleccions en defensa d’interessos o colors, tant sigui actuant com a Govern o com Oposició, és una manera, millor dit!, l’única manera d’entendre la política municipal; i així ho he fet i tornaria a fer-ho de la mateixa manera, si un dia decidís reprendre l’assumpció de responsabilitats polítiques.

De moment, amic Jaume, no estic preparat per a manifestar-me com en MacArthur dient allò de “me voy (jo ja he marxat!), pero volveré”, però et prego que no deixis d’inquirir-me en aquest sentit.