Com català, avui quina és la meva nacionalitat?

Es collonut!. Avui un partidari de la independència de Catalunya, preguntava, amb condescendència i menyspreu, per quina nacionalitat optarien els no independentistes, la espanyola o la catalana, si el resultat del 27-S fos coincident amb la seva manera de pensar.

Jo no soc bel·ligerant en contra de la independència però no crec, com he dit moltes vegades, que sigui la millor fórmula per a defensar els interessos dels catalans. Però clar, és l’opinió d’un català que penso, tan respectable com qualsevol altra!

No m’agrada però, seguint el mateix fil argumental d’aquest independentista, em pregunto i pregunto, des dels que som catalans i no independentistes als que sí són catalans i independentistes: si el resultat d'aquest “plebiscit” amb el que es vol llegir el 27 S, no avala el independentisme amb un clar percentatge de recolzament, renunciarien a la nacionalitat espanyola? I si és així, a qui demanarien asil polític per a canviar de nacionalitat?

No creieu que ja n'hi ha prou d'aquest ridícul color al que ens estem posant uns i els altres?

Tan difícil és que la ciutadania, amb el seny que ens caracteritza com a catalans i del que presumim, ens respectem per a desprès poder exigir respecte?

Però vull respondre al independentista que, amb la seva pregunta, demostra un clar sentiment excloent i sectari que rebutjo profundament. La meva guerra són les persones, sigui quina sigui la seva nacionalitat, i em seria molt difícil decidir si vull posar més fronteres a la meva convivència i marcar territori amb banderes, en aquest cas groga i vermella, perquè ambdues son d’aquest mateix color.