Es collonut!. Avui un partidari de la independència de
Catalunya, preguntava, amb condescendència i menyspreu, per quina nacionalitat
optarien els no independentistes, la espanyola o la catalana, si el resultat
del 27-S fos coincident amb la seva manera de pensar.
Jo no soc bel·ligerant en contra de la independència però
no crec, com he dit moltes vegades, que sigui la millor fórmula per a defensar
els interessos dels catalans. Però clar, és l’opinió d’un català que penso, tan
respectable com qualsevol altra!
No m’agrada però, seguint el mateix fil argumental d’aquest
independentista, em pregunto i pregunto, des dels que som catalans i no independentistes
als que sí són catalans i independentistes: si el resultat d'aquest “plebiscit”
amb el que es vol llegir el 27 S, no avala el independentisme amb un clar percentatge
de recolzament, renunciarien a la nacionalitat espanyola? I si és així, a qui
demanarien asil polític per a canviar de nacionalitat?
No creieu que ja n'hi ha prou d'aquest ridícul color al
que ens estem posant uns i els altres?
Tan difícil és que la ciutadania, amb el seny que ens caracteritza
com a catalans i del que presumim, ens respectem per a desprès poder exigir
respecte?
Però vull respondre al independentista que, amb la seva
pregunta, demostra un clar sentiment excloent i sectari que rebutjo
profundament. La meva guerra són les persones, sigui quina sigui la seva
nacionalitat, i em seria molt difícil decidir si vull posar més fronteres a la
meva convivència i marcar territori amb banderes, en aquest cas groga i
vermella, perquè ambdues son d’aquest mateix color.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada