És l’eròtica del poder i d’aquest sentiment, per a molts libidinós i
lasciu, no es queden al marge aquells que defensaven una llista unitària que no
comptés amb polítics en actiu, doncs la mala imatge d’allò que anomenen com a “classe
política” podia ser un element que desmotivés a la ciutadania per a participar
el 27-S.
D’aquest Govern que jo qualifico com Bovril, per allò de la concentració i que
algú m’haurà d’explicar el que significa, no és necessari parlar perquè l’objectiu
de les eleccions de setembre no és, paradoxalment, que els ciutadans
escollessin quin és el Govern que volen
governi Catalunya.
I sense tenir importància i pensant que tot estava ja pactat, doncs amb
independència del resultat el President de la Generalitat seria el mateix, ara
algú ha trobat gust a la possibilitat de manar i no descarta ser el que
encapçali aquest Govern Bovril, pel fet de ser qui encapçala aquesta llista
unitària.
Haig de dir que Romeva té raó: si no hi ha res per escrit, com sembla que
és; qui asseguri que el President sigui l’Artur Mas?, perquè ni
tan sols ERC ratifica que hi hagi un acord sòlid en aquest sentit, i només la
Vicepresidenta del Govern afirma que sí que existeix l’esmentat compromís.
Si a més considerem l’afirmació del cap de llista, de que aquesta
candidatura no és la seva i que no el
satisfà plenament, quina garantia pot tenir els ciutadans que votin al Junts
Pel Sí de que els objectius i compromisos que plantegen es respectaran?.
Encara no estic segur de que l’ara President de la Generalitat signi el
Decret de convocatòria d’eleccions perquè, veient el panorama i com s’afronta
el 28-S, estaria del tot legitimat i justificat que l’Artur Mas retardés els comicis,
tot i pensant que la credibilitat que tindrà cara l’exterior aquest Govern
Bovril serà molt feble.
Lamentable espectacle el que están donant els impulsors del 27-S, i em revelo a que aquesta imatge de Catalunya sigui la que tinguin de mi, fora de les nostres fronteres, com a català.
Cap comentari:
Publica un comentari