28-S: Govern Bovril

És l’eròtica del poder i d’aquest sentiment, per a molts libidinós i lasciu, no es queden al marge aquells que defensaven una llista unitària que no comptés amb polítics en actiu, doncs la mala imatge d’allò que anomenen com a “classe política” podia ser un element que desmotivés a la ciutadania per a participar el 27-S.

 

D’aquest Govern que jo qualifico com Bovril, per allò de la concentració i que algú m’haurà d’explicar el que significa, no és necessari parlar perquè l’objectiu de les eleccions de setembre no és, paradoxalment, que els ciutadans escollessin quin és el Govern  que volen governi Catalunya.

 

I sense tenir importància i pensant que tot estava ja pactat, doncs amb independència del resultat el President de la Generalitat seria el mateix, ara algú ha trobat gust a la possibilitat de manar i no descarta ser el que encapçali aquest Govern Bovril, pel fet de ser qui encapçala aquesta llista unitària.

 

Haig de dir que Romeva té raó: si no hi ha res per escrit, com sembla que és; qui asseguri  que el President sigui l’Artur Mas?, perquè ni tan sols ERC ratifica que hi hagi un acord sòlid en aquest sentit, i només la Vicepresidenta del Govern afirma que sí que existeix l’esmentat compromís.

 

Si a més considerem l’afirmació del cap de llista, de que aquesta candidatura no és la seva i  que no el satisfà plenament, quina garantia pot tenir els ciutadans que votin al Junts Pel Sí de que els objectius i compromisos que plantegen es respectaran?.

 

Encara no estic segur de que l’ara President de la Generalitat signi el Decret de convocatòria d’eleccions perquè, veient el panorama i com s’afronta el 28-S, estaria del tot legitimat i justificat que l’Artur Mas retardés els comicis, tot i pensant que la credibilitat que tindrà cara l’exterior aquest Govern Bovril serà molt feble.

 

Lamentable espectacle el que están donant els impulsors del 27-S, i em revelo a que aquesta imatge de Catalunya sigui la que tinguin de mi, fora de les nostres fronteres, com a català.