Entenc que tot aquell màrqueting en el que van centrar la campanya electoral
l’hagin de projectar com una realitat seriosa, però ara han assolit la
responsabilitat de governar, i han de fer tangible tot aquell populisme amb el
que van convèncer a l’electorat de que la seva opció era l’única resposta a les
inquietuds de la societat.
I ho feien acusant de la desafecció entre la ciutadania i l’exercici de la
tasca política al distanciament entre polítics i ciutadans, centrant la seva
campanya en la proximitat, com a mecanisme per a conèixer i així actuar amb
garantia sobre els problemes reals de la societat, afirmant que aquesta
fractura existent és la conseqüència del desconeixement de la situació que pateix
la ciutadania per part dels polítics en actiu!
Cóm fer visible aquesta política de proximitat és ara el quid de la qüestió,
perquè és a partir d’aquest moment quan han de respondre i fer rendible les
seves promeses, i demostrar que el seu objectiu no és simplement encapçalar la
protesta mediàtica, com feien fins ara, sinó que tenen la capacitat per a
trobar i aplicar solucions.
Però de moment estan en el mateix punt de partida, demostrant un simplisme
preocupant a l’aplicar mesures que, amb tota seguretat, seran acollides amb acceptació
per part de la ciutadania, però que a curt termini crearan desencís.
Perquè és simplisme mediàtic, per exemple, anunciar que l’alcalde o els
regidors acudeixen a l’Ajuntament en bicicleta, en metro o caminant. Estant
dins de la llibertat de cadascú, a lo millor haurien de pensar, sobretot els
alcaldes de les grans ciutats, les complicacions de seguretat que comporta
aquesta decisió.
O eliminar els cotxes oficials, en una clara d’intenció de confondre ús i
abús. Una qüestió d’estalvi que, sense deixar de ser necessària, possiblement comporti
deixar a l’atur a un bon grapat de treballadors que han aprovat unes oposicions
com a xofer.
De la mateixa manera que també és simplement foto per a la galeria
encapçalar una manifestació o posar-se davant de la policia per aturar una
ordre judicial.
Em pregunto si aquests alcaldes o regidors també és posaran davant una
manifestació protestant contra decisions preses per ells mateixos, com a gestors
polítics.
Jo, com a part integrant de la societat, no necessito pagar a ningú per a
que protesti per mi; el que necessito són responsables polítics que trobin i
apliquin solucions als problemes que tenim.
Diuen que els primer 100 dies són importants perquè demostren si un
governant és un líder i té capacitat per a gestionar una transició com etapa
decisiva per la resta del seu mandat; doncs bé, si aquestes són les formes i la
demostració del lideratge passa simplement per la protesta, serà difícil
respectar aquets cent dies de cortesia que la gestió política demana.
Cap comentari:
Publica un comentari