dilluns, 1 de juny de 2015

La "F de San Fernando"

Era una condecoració d’aquell temps, de principis a mitjans dels 70 i en una època complicada socialment, quan era difícil i en molts casos arriscat, reivindicar allò que ara està dins de la normalitat.

En aquells anys, recta final d’un cicle polític, ja hi havia un grup de joves dins de l’associacionisme oficial que demanava, per exemple, la majoria d’edat als 18 anys (en aquell temps era als 21), o la igualtat de dones i homes (en aquell temps una dona no podia obrir un compte corrent sense permís del marit o dels pares), o la llibertat d’expressió, o els drets de l’estudiant, o del jove com a treballador, o la responsabilitat legal.

Recordo, per exemple, que l’any 74 o 75 i durant tot una Setmana Santa, ens vam reunir un grup de joves de tota Catalunya i de procedències diverses al Col·legi Major de Tarragona per a constituir el primer Consell de la Joventut, d’on va sortir un document que recollia totes aquestes reivindicacions i que avui estan dins de la normalitat.

Hi havia una condecoració que l’entitat juvenil oficial d’aquells anys atorgava als que es dedicaven als joves, l’anomenada “F” (f de San Fernando, patró de la joventut), en alguna de les seves modalitats, verde, vermella, de plata o d’or.

Jo vaig ser mereixedor d’una d’aquestes condecoracions que em va imposar en Ramón Estruch a l’any 76, fa quasi 50 anys, que vaig perdre però de la que el proppassat dissabte, precisament dia de San Fernando, uns amics d’aquells temps em van entregar una còpia.

Què havia de fer? Deixar alguna llagrimeta i donar les gràcies al Manuel, al José Antonio, al Quino, al Javi i al Miguel Ángel per tornar-me a imposar la F de plata.


video

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada