dijous, 18 de juny de 2015

12000 treballadors al ports. Podrien ser més!

La potencialitat dels ports és un fet indiscutible i fins i tot, quan els efectes de les diferents crisis que s’han patit arreu l’Estat han fet tremolar els fonaments de l’economia, el sector portuari sempre ha estat al capdavant dels índex de manteniment i, posteriorment, al de la recuperació i creixement.

Però sempre he pensat que aquesta potencialitat no està aprofitada en totes les seves possibilitats reals i que la visió dels ports ha de sobrepassar el localisme i, sense deixar d’aplicar polítiques específiques de negoci per a cada infraestructura portuària, ha d’existir una estratègia que tingui com a principi la concepció del litoral com una gran oferta de serveis portuaris.

No parlo d’eliminar idiosincràsies locals, ni molt menys, sinó d’augmentar l’oferta particular atenent, tan a factors interns (hinterland) com externs; és a dir, no deixar de banda el concepte de complementariet.

Va ser l’any 1988 quan, essent responsable del Sector de Ports de Catalunya, vaig tenir l’idea d’apuntar la creació del Front Portuari Català integrat per tots els ports de Catalunya, tan els que estaven sota la responsabilitat de la Generalitat de Catalunya com els de Barcelona i Tarragona, qualificats com d’interès generals.

En aquell moment al company J Donaire i a mi, com a caps visibles de l’esmentat Sector, ens van titllar de boixos per una banda, i d’insolidaris per una altra. I va ser a l’any 96 o 97, essent Director General de Ports de la Generalitat de Catalunya l’amic Enric Ticó, quan aquesta Front Portuari català va agafar cos. Encara recordo les paraules de l’Enric quan parlant d’això em deia que hauria d’haver patentat el nom.

També durant els anys que vaig passar a Madrid al Sector Estatal de Ports, vaig defensar també aquesta idea des d’un punt de vista molt més general i ampli, però sense deixar la possibilitat real de crear fronts portuaris territorials, fent més gran l’oferta i potenciant, de manera controlada, la competència entre infraestructures.

Continuo creient que amb un política portuària que dimensioni i contempli la realitat territorial, la complementarietat i la competència com a valors positius, que no impliquen detriment en l’autonomia funcional i comercial de cada port com unitat de negoci, el sector portuari continuaria incrementant els seu protagonisme en la recuperació econòmica catalana.

I estic segur que si ara són 12000 els treballadors que desenvolupen la seva feina als ports de Catalunya, sense comptar Barcelona i Tarragona, aplicant una política portuària territorial aquesta xifra es podria incrementar de manera ostensible, avançant també en la lluita contra la precarietat laboral que, malauradament, també existeix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada