dilluns, 25 de maig de 2015

Qui ha de governar SFG?

Com apuntava un veí de Sant Feliu, és a partir d’avui quan és necessari el dia de reflexió, perquè és ara, coneixent els resultats de les Eleccions Municipals, quan s’han de valorar realment les xifres per interpretar la voluntat de la ciutadania i, amb objectivitat, aplicar l’aritmètica representativa.

Algunes dades que m’agradaria es tinguéssim en compte:

Som, segons el padró, 21810 habitants a Sant Feliu de Guíxols i són 14925 (68,44%) els que ahir vàrem poder decidir el nostre futur polític local.

Però només van fer-ho 8425 veïns, és a dir, que només un 38,62 % de la població guixolenca va respondre a la crida dels diferents partits polítics, i es van sentir amb prou responsabilitat  per a decidir quins seran els que millor defensaran els interessos col·lectius de la ciutadania.

Amb tota legitimitat i d’acord a la mecànica democràtica, 21 veïns (0,07 % de la població) de 9 partits polítics diferents avalats per 7117 ciutadans que els han recolzat a les urnes (un 32,63 % del global de la ciutadania), tenen ara la responsabilitat de conformar un govern que respecti les directrius que hem volgut, però amb un handicap prou important: cap d’ells ha rebut prou suport com per fer-ho en solitari, tenint en compte que la candidatura majoritària representa a un 9,45% dels 21801 ciutadans i la minoritària un 1,87 %.

I comencen les formulacions per assolir pactes recolzats per mil i un arguments i justificacions:

Que si l’esquerra suma quant i la dreta tant; que si aquell no és d’esquerres, però diu que és sobiranista; que si diu que no són independentistes i els altres sí; que aquí ens hem d’aliar els que estàvem a l’oposició; que si, que si, que si...

El cas és que l’aritmètica representativa, d’acord amb els resultats obtinguts ahir, ens podria donar combinacions tan lícites com manques de legitimitat, segons el meu parer, perquè podria ser que el Govern de la ciutat fos gestionat per un 0,05 % de ganxons, recolzats per un  16,16 % de la  ciutadania.

Crec que els possibles pactes han de respondre a diferents elements, i per aquest ordre:

Un, a la coincidència de programes i de compromisos. Aquí penso que hi ha algunes línees vermelles difícils d’obviar per algunes formacions.

Dos, a l’empatia entre candidats i candidatures. Aquí també crec que hi han algunes grans incompatibilitats.

I tres, a la voluntat manifesta i pública de defensar i respectar la lleialtat. I aquí em sembla que hi ha una manca de confiança entre alguns candidats que faria inviable un possible pacte d’estabilitat.

Vist aquest escenari, i certament amb la tranquil·litat de veure-ho amb perspectiva: a lo millor seria positiu que ostentés la responsabilitat de Govern la llista més votada, marcant una data de caducitat per a fer una valoració popular (un any per exemple), però sense que l’oposició deixés de fiscalitzar dia a dia, amb rigor i coherència, l’acció de Govern com si d’una revàlida permanent es tractés.

Utopia?, potser sí. Però ningú em negarà que podria ser una sortida molt més garantista, transparent i participativa que la conformació d’un Govern municipal que respongui només a l’aritmètica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada