
Algunes dades que
m’agradaria es tinguéssim en compte:
Som, segons el
padró, 21810 habitants a Sant Feliu de Guíxols i són 14925 (68,44%) els que
ahir vàrem poder decidir el nostre futur polític local.
Però només van
fer-ho 8425 veïns, és a dir, que només un 38,62 % de la població guixolenca va respondre
a la crida dels diferents partits polítics, i es van sentir amb prou responsabilitat
per a decidir quins seran els que millor
defensaran els interessos col·lectius de la ciutadania.
Amb tota
legitimitat i d’acord a la mecànica democràtica, 21 veïns (0,07 % de la
població) de 9 partits polítics diferents avalats per 7117 ciutadans que els
han recolzat a les urnes (un 32,63 % del global de la ciutadania), tenen ara la
responsabilitat de conformar un govern que respecti les directrius que hem
volgut, però amb un handicap prou important: cap d’ells ha rebut prou suport
com per fer-ho en solitari, tenint en compte que la candidatura majoritària
representa a un 9,45% dels 21801 ciutadans i la minoritària un 1,87 %.
I comencen les
formulacions per assolir pactes recolzats per mil i un arguments i
justificacions:
Que si l’esquerra
suma quant i la dreta tant; que si aquell no és d’esquerres, però diu que és
sobiranista; que si diu que no són independentistes i els altres sí; que aquí
ens hem d’aliar els que estàvem a l’oposició; que si, que si, que si...
El cas és que l’aritmètica
representativa, d’acord amb els resultats obtinguts ahir, ens podria donar combinacions
tan lícites com manques de legitimitat, segons el meu parer, perquè podria ser que
el Govern de la ciutat fos gestionat per un 0,05 % de ganxons, recolzats per un
16,16 % de la ciutadania.
Crec que els
possibles pactes han de respondre a diferents elements, i per aquest ordre:
Un, a la coincidència
de programes i de compromisos. Aquí penso que hi ha algunes línees vermelles difícils
d’obviar per algunes formacions.
Dos, a l’empatia
entre candidats i candidatures. Aquí també crec que hi han algunes grans incompatibilitats.
I tres, a la
voluntat manifesta i pública de defensar i respectar la lleialtat. I aquí em
sembla que hi ha una manca de confiança entre alguns candidats que faria
inviable un possible pacte d’estabilitat.
Vist aquest escenari,
i certament amb la tranquil·litat de veure-ho amb perspectiva: a lo millor
seria positiu que ostentés la responsabilitat de Govern la llista més votada,
marcant una data de caducitat per a fer una valoració popular (un any per
exemple), però sense que l’oposició deixés de fiscalitzar dia a dia, amb rigor
i coherència, l’acció de Govern com si d’una revàlida permanent es tractés.
Utopia?, potser
sí. Però ningú em negarà que podria ser una sortida molt més garantista, transparent i participativa que la conformació d’un Govern municipal que respongui només a l’aritmètica.
Cap comentari:
Publica un comentari