dimecres, 20 de maig de 2015

La data de caducitat política per Llei?

Ahir vaig sentir-me fora de joc; o quasi fora de lloc!, perquè escoltar com alguns partits polítics que s'erigeixen com a paradigma de la participació democràtica assembleària, demanen que la llei impedeixi i prohibeixi que un ciutadà pugui continuar prestant servei a la ciutadania per raons d’antiguitat és, com a mínim, un sense sentit, una mostra de discriminació i una manca de respecte a la pròpia societat, equiparable a la d’aquell partit polític emergent que defensa que només pot exercir responsabilitats polítiques qui ha nascut en democràcia.

La data de caducitat d’un polític mai pot respondre a raons d’edat o d’antiguitat en l’exercici d’una responsabilitat. Només ha de fer-ho responent a la consciència del propi polític de que el seu servei a la ciutadania ja no és tan positiu, o a la voluntat de la ciutadania quan aquesta, mitjançant una mecànica de revàlida continua, entengui que el concurs d’un polític ja no respon a les necessitats de la societat.

Perquè supeditar la dedicació a la política a l’antiguitat del desenvolupament d’una tasca determinada és generar sospites sobre la seva honestedat, i posar en el mateix sac als que entenen la política com a voluntat de servei des de l’exercici de la responsabilitat, i als que l’entenen com l’exercici de l’assumpció de poder, que són els que al final cauen els les seves pròpies xarxes dels interessos i ambicions personals, i el que això comporta.

I aquí vull reivindicar el fet de que no tots els que hem exercit alguna responsabilitat política som iguals, i és intolerable que algú demani el recolzament de la ciutadania presumint d’honestedat o afirmant de manera absurda que és honest que la resta; com si haguessin graus d’honestedat!

¿Excusatio non petita, accusatio manifesta?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada