24M a SFG. Interpretar el canvi en xifres

Ahir mirava la tele i escoltava les valoracions que, ja en “fred”, feien alguns destacats líders polítics de tots els àmbits.

Si a la precampanya i campanya electoral la paraula més utilitzada era “futur” parlant en futur, avui la paraula és “canvi”, parlant en present a l’hora d’interpretar la voluntat popular del proppassat dia 24 de maig.

Resulta que tothom posa veu al poble, afirmant que el que ha reclamat el poble és un canvi polític, i és cert encara que s’ha de matisar, perquè crec que el poble ha manifestat que vol un canvi en mesures polítiques però, sobretot, el que el poble exigeix és un gir en la manera de fer política, i això ho demostra el fet que en el resultat de les eleccions del proppassat dia 24, donar el protagonisme a líders polítics nous no ha sigut l’element determinant per garantir una canvi de tendència significatiu en el sentit del vot en els diferents partits.

I, per proper, el resultat de les Eleccions Municipals a Sant Feliu de Guíxols, on alguns s’atreveixen, legítima encara que crec erròniament, el protagonisme del propi canvi.

Amb xifres:

Els ciutadans que el 2015 han votat als partits polítics que tradicionalment es presenten a Sant Feliu (CiU, TSF, PSC, ERC, PP) són 6690. Si fem paral·lelisme entre GdC i IC-V, i sumem a MES, com vots perduts pel PSC, el resultat seria 7586.

Al 2011 van ser 7234 els que van recolzar a aquests partits, donant un diferencial de 352.

Però tot i això suposem que MES, GdC, CUP i TUG, al ser partits nous són la imatge de la voluntat de canvi que vol Sant Feliu de Guíxols. Estem parlant de 1429 ciutadans. I sí, és una significativa xifra que, si s’haguessin presentat conjuntament, faria variar substancialment la composició del nou Consistori seria diferent (CiU 5, TSF 5, ERC 3, PSC 3, PP 1, Pel Canvi 4), i aquests grup que sí es pot interpretar com a protagonisme d’un canvi en la manera de fer, podria ser clau en la composició d’un nou Govern municipal.

Però no és així, i a efectes pràctics i treballant amb xifres absolutes, el que hi ha és la manifestació del canvi en les reivindicacions polítiques i en la canalització de les polítiques que, al meu entendre, van molt més enllà de l’àmbit municipal.

Això a nivell global, perquè si agafem les dades a nivell particular de cada partit només ERC, amb un creixement d’un 9%  (encara que continuo dient que és una resposta a vindicacions supramunicipals) té molta més legitimitat per a creure’s que el seu protagonisme és major que aquells que intenten capitalitzar aquest canvi amb un creixement del 0,04 %, el que representa un 0,045 de la població.