dilluns, 11 de maig de 2015

24-M. On són les propostes?

Estem en campanya electoral i encara que no m’agradi i rebutgi, haig d’assumir i veure amb normalitat que les promeses demagògiques, conscientment inviables que presenten alguns partits, es confonguin amb les voluntats programàtiques de les que fan bandera.

De la mateixa manera que tampoc m’agrada, alhora que també rebutjo, que les campanyes electorals es converteixin en un simple combat entre adversaris, on el desprestigi i l’insult sigui el principal argument per a defensar una determinada candidatura.

Creia, sincerament, que la necessària i urgent regeneració democràtica que exigeix la societat per fer retornar la confiança en la política podria començar ara, fins i tot aprofitant la posició emergent d’alguns partits que, en teoria, podrien aportar cert aire fresc i noves formes.

Però no, sembla que els vicis són recurrents i que ara entrar en política implica guanyar en incapacitat, i el que hauria de ser el discurs constructiu dels aspirants a governar una ciutat es converteix en simples monòlegs on simplement es parla dels altres.

Estic cansat i fastiguejat de sentir parlar a C (del partit TT) de P (del partit MM), o a V (del partit EE) d’A (del partit CC), o a M (del partit SS) de D (del partit UU), o a ...; i no sentir, en canvi, del què i el com farà C, P, V, A, M, D, ... per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes.

A lo màxim que arriben és a dir que els altres ho han fet malament, o que si no ho han fet no ho faran a diferència d’ells sí ho faran bé, encara que no sàpiguen com fer-ho, però clar, això no ho diuen perquè seria reconèixer que són conscients de que no ho podran fer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada