dimecres, 27 de maig de 2015

24M a SFG. Interpretar el canvi en xifres

Ahir mirava la tele i escoltava les valoracions que, ja en “fred”, feien alguns destacats líders polítics de tots els àmbits.

Si a la precampanya i campanya electoral la paraula més utilitzada era “futur” parlant en futur, avui la paraula és “canvi”, parlant en present a l’hora d’interpretar la voluntat popular del proppassat dia 24 de maig.

Resulta que tothom posa veu al poble, afirmant que el que ha reclamat el poble és un canvi polític, i és cert encara que s’ha de matisar, perquè crec que el poble ha manifestat que vol un canvi en mesures polítiques però, sobretot, el que el poble exigeix és un gir en la manera de fer política, i això ho demostra el fet que en el resultat de les eleccions del proppassat dia 24, donar el protagonisme a líders polítics nous no ha sigut l’element determinant per garantir una canvi de tendència significatiu en el sentit del vot en els diferents partits.

I, per proper, el resultat de les Eleccions Municipals a Sant Feliu de Guíxols, on alguns s’atreveixen, legítima encara que crec erròniament, el protagonisme del propi canvi.

Amb xifres:

Els ciutadans que el 2015 han votat als partits polítics que tradicionalment es presenten a Sant Feliu (CiU, TSF, PSC, ERC, PP) són 6690. Si fem paral·lelisme entre GdC i IC-V, i sumem a MES, com vots perduts pel PSC, el resultat seria 7586.

Al 2011 van ser 7234 els que van recolzar a aquests partits, donant un diferencial de 352.

Però tot i això suposem que MES, GdC, CUP i TUG, al ser partits nous són la imatge de la voluntat de canvi que vol Sant Feliu de Guíxols. Estem parlant de 1429 ciutadans. I sí, és una significativa xifra que, si s’haguessin presentat conjuntament, faria variar substancialment la composició del nou Consistori seria diferent (CiU 5, TSF 5, ERC 3, PSC 3, PP 1, Pel Canvi 4), i aquests grup que sí es pot interpretar com a protagonisme d’un canvi en la manera de fer, podria ser clau en la composició d’un nou Govern municipal.

Però no és així, i a efectes pràctics i treballant amb xifres absolutes, el que hi ha és la manifestació del canvi en les reivindicacions polítiques i en la canalització de les polítiques que, al meu entendre, van molt més enllà de l’àmbit municipal.

Això a nivell global, perquè si agafem les dades a nivell particular de cada partit només ERC, amb un creixement d’un 9%  (encara que continuo dient que és una resposta a vindicacions supramunicipals) té molta més legitimitat per a creure’s que el seu protagonisme és major que aquells que intenten capitalitzar aquest canvi amb un creixement del 0,04 %, el que representa un 0,045 de la població.

dimarts, 26 de maig de 2015

Discrepàncies amb el PSC. Aclariment al Diari de Girona

Segur que no té importància o, com a mínim, només per a mi pot tenir importància, i per això vull aclarir-ho.

És erroni afirmar, com fa el Diari de Girona, que dels cinc regidors de l’Ajuntament de Sant Feliu del Grup Municipal Socialista dos “van passar-se a no adscrits”, de la mateixa manera que no respon a la realitat que jo, amb nom i cognom, abandonés el PSC “per discrepàncies amb les línies generals a nivell català”.

El Grup Municipal Socialista, des de la seva constitució al principi de la legislatura 2011/2015, va mantenir els cinc regidors i cap del cinc va decidir declarar-se com “no adscrit”, sinó tot al contrari.

El cinc Regidors no es van plantejar mai el no respectar el compromís amb els ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu de Guíxols, plasmat en el programa electoral amb el que, com PSC, vàrem concórrer a les Eleccions Municipals 2011.

Un altre tema és la relació amb el PSC.

Dos Regidors van decidir deixar l’afiliació del PSC, militar en un altre partit i, en aquestes Eleccions Municipals concórrer en una candidatura en representació de MES.

I jo, per una qüestió estatutària i orgànica, de coherència i de principis personals, vaig decidir deixar la militància del PSC i no concórrer a les Eleccions Municipals formant part de cap candidatura; però mai aquesta decisió responia a “discrepàncies amb les línies generals a nivell català”, com afirma el Diari de Girona, sinó a un àmbit molt més reduït.

Això, un cop han finalitzat les Eleccions Municipals, em permet plantejar tornar a formar part de la militància del PSC, com he fet durant molts i molts anys.

dilluns, 25 de maig de 2015

Qui ha de governar SFG?

Com apuntava un veí de Sant Feliu, és a partir d’avui quan és necessari el dia de reflexió, perquè és ara, coneixent els resultats de les Eleccions Municipals, quan s’han de valorar realment les xifres per interpretar la voluntat de la ciutadania i, amb objectivitat, aplicar l’aritmètica representativa.

Algunes dades que m’agradaria es tinguéssim en compte:

Som, segons el padró, 21810 habitants a Sant Feliu de Guíxols i són 14925 (68,44%) els que ahir vàrem poder decidir el nostre futur polític local.

Però només van fer-ho 8425 veïns, és a dir, que només un 38,62 % de la població guixolenca va respondre a la crida dels diferents partits polítics, i es van sentir amb prou responsabilitat  per a decidir quins seran els que millor defensaran els interessos col·lectius de la ciutadania.

Amb tota legitimitat i d’acord a la mecànica democràtica, 21 veïns (0,07 % de la població) de 9 partits polítics diferents avalats per 7117 ciutadans que els han recolzat a les urnes (un 32,63 % del global de la ciutadania), tenen ara la responsabilitat de conformar un govern que respecti les directrius que hem volgut, però amb un handicap prou important: cap d’ells ha rebut prou suport com per fer-ho en solitari, tenint en compte que la candidatura majoritària representa a un 9,45% dels 21801 ciutadans i la minoritària un 1,87 %.

I comencen les formulacions per assolir pactes recolzats per mil i un arguments i justificacions:

Que si l’esquerra suma quant i la dreta tant; que si aquell no és d’esquerres, però diu que és sobiranista; que si diu que no són independentistes i els altres sí; que aquí ens hem d’aliar els que estàvem a l’oposició; que si, que si, que si...

El cas és que l’aritmètica representativa, d’acord amb els resultats obtinguts ahir, ens podria donar combinacions tan lícites com manques de legitimitat, segons el meu parer, perquè podria ser que el Govern de la ciutat fos gestionat per un 0,05 % de ganxons, recolzats per un  16,16 % de la  ciutadania.

Crec que els possibles pactes han de respondre a diferents elements, i per aquest ordre:

Un, a la coincidència de programes i de compromisos. Aquí penso que hi ha algunes línees vermelles difícils d’obviar per algunes formacions.

Dos, a l’empatia entre candidats i candidatures. Aquí també crec que hi han algunes grans incompatibilitats.

I tres, a la voluntat manifesta i pública de defensar i respectar la lleialtat. I aquí em sembla que hi ha una manca de confiança entre alguns candidats que faria inviable un possible pacte d’estabilitat.

Vist aquest escenari, i certament amb la tranquil·litat de veure-ho amb perspectiva: a lo millor seria positiu que ostentés la responsabilitat de Govern la llista més votada, marcant una data de caducitat per a fer una valoració popular (un any per exemple), però sense que l’oposició deixés de fiscalitzar dia a dia, amb rigor i coherència, l’acció de Govern com si d’una revàlida permanent es tractés.

Utopia?, potser sí. Però ningú em negarà que podria ser una sortida molt més garantista, transparent i participativa que la conformació d’un Govern municipal que respongui només a l’aritmètica.

dijous, 21 de maig de 2015

24 – M. Un segon debat decebedor

No vaig ser-hi al Teatre Municipal per a veure in situ el debat electoral que, organitzat per Radio Sant Feliu i el Punt, es va portar a terme ahir entre els alcaldables de Sant Feliu de Sant Feliu de Guíxols.

Això sí, després d’escoltar-ho en directe per la ràdio, i pensant que em faltava l’element visual per emetre la meva opinió, vaig obviar traslladar la meva decepció.

Però avui el sentiment i la percepció de ciutadans i ciutadanes amb els que he tingut oportunitat de comentar-ho era coincident; fins i tot aquells que, formant part d’una candidatura diuen que el seu candidat és el que millor va “actuar”, reconeixen que va ser el debat electoral més decebedor que es recorda.

Perquè a través de les ones el que es “visualitzava” era una manca de nivell que no hauria de respondre a la realitat d’un debat protagonitzat per candidats a una alcaldia d’una ciutat com Sant Feliu de Guíxols:

Començant pel propi moderador que, reconeixent la complexitat d’ordenar un debat entre tantes persones (9), no va saber donar-li l’agilitat i amenitat necessària; seguint pels candidats, que suposo que ja a les acaballes de la campanya electoral i amb discursos prefabricats a mida, van traslladar inseguretat, falta d’imaginació i manca de concreció; i seguint pel públic assistent, que segons sembla era prou nombrós i per grups entregat a cada un dels candidats, però al que li van sobrar xiulets i li va mancar la manifestació espontània i respectuosa d’un aplaudiment general.

Continuo pensant que aquests tipus debats amb tanta gent participant no tenen la importància que haurien de tenir i perden la seva efectivitat, doncs no permeten confrontar idees i plantejaments diferencials amb prou claredat per a què els ciutadans puguem decidir quina és la millor opció.

Crec que s’hauria de treballar per a trobar un altre format que resultés molt més positiu!

De mercenaris a futurs estómacs agraïts

Jo crec que ja està prou acreditat documentalment, fins i tot publicat al BOP de Girona, que l’any 2001 la treballadora de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols que un delegat de CCOO m’acusa d’haver-li dispensat un tracte de favor per a pujar de categoria laboral, tenia el mateix nivell professional que ara. Acusació falsa tan pel que fa a la pujada de categoria com a un presumpte tracte de favor per part meva, doncs val a dir que jo vaig entrar a formar part d’aquest Consistori, com a Regidor, l’any 2007.

Essent així un es pregunta què s’amaga rere aquesta fòbia del delegat de CCOO contra la meva persona i contra aquesta treballadora que, per més inri, és delegada de l’altre sindicat de classe.

Podria dir que no ho sé ni m’importa. Que per això no he entrat a debatre públicament aquest afer, deixant en mans de la justícia la resolució del tema, i que només puc fer elucubracions basades en les informacions actuals que em fan arribar, i en les conclusions que un pot treure arrel de les mateixes informacions, contrastades amb el meu coneixement del personatge i dels que l’atien per a forçar aquest sense sentit.

Però no és cert. Sé perfectament el per què d’aquesta actuació, doncs em va avisar públicament un dels polítics locals, quan per atacar-me em va amenaçar dient-me literalment: “aniré contra la teva dona”.

I clar, de manera covard com li vaig dir, va trobar un filó en aquest delegat de CCOO que es va posar al servei del polític a canvi de promeses post electorals que ell mateix i els seus còmplices, que esperen convertir-se en estómacs agraïts en un futur proper, s’han encarregat de publicitar.

Però tot i dient que és lamentable que un delegat de CCOO entri en aquest joc, i faci que el seu sindicat es posi al servei d’un aspirant a assolir poder polític a l’àmbit local utilitzant, fins i tot, la fiscalia com fa aquest partit de manera recurrent i infructuosa (m’agradaria que CCOO es desmarqués d’aquesta postura anti-sindical), haig de dir que he entès també el per què de l’actuació del personatge, que no és altra que desviar l’atenció de les seves presumptes malifetes administratives amb acusacions contra la resta, així com evitar que algú demani que es faci públic el seu expedient professional com ell reclama d’altres treballadors, creient que en ares de la transparència que defensa, hauria de posar a disposició de la ciutadania.

Penso que respectant i admirant la preocupació que se li ha despertat a aquest treballador per a lluitar contra les irregularitats administratives, li apunto algunes que, segons em fan arribar, ell coneix molt de prop i que estic segur recolzarà, considerant aquest escrit com a denúncia pública per a que algú iniciï les actuacions legals pertinents.

Em pregunto si és una irregularitat que un funcionari, alhora que sindicalista, treballi en un altra lloc sense haver demanat l’obligatòria i preceptiva compatibilitat.

Em pregunto també si és una irregularitat que un treballador de l’Ajuntament, alhora que sindicalista, utilitzi hores de feina o garanties sindicals per a desenvolupar una altre treball remunerat.

I em pregunto si és irregular, o com a mínim èticament reprovable, que un delegat sindical de CCOO utilitzi el seu càrrec per a intentar negociar en benefici propi o d’alguns dels seus simpatitzants i en detriment de la resta de treballadors.

Tal i com he afirmat des de que aquest treballador s’ha allistat com a mercenari en aquesta creuada política contra mi i sindical contra la UGT, les acusacions públiques que fa de “tracte de favor” són falses, tal i com es pot demostrar documentalment, i espero que se’m faci arribar la demanda que el treballador diu que ha interposat contra mi per a demostrar-ho també davant el jutge.

A partir d’aquí, la justícia continuarà el seu camí i posarà a cadascú al seu lloc.

dimecres, 20 de maig de 2015

La data de caducitat política per Llei?

Ahir vaig sentir-me fora de joc; o quasi fora de lloc!, perquè escoltar com alguns partits polítics que s'erigeixen com a paradigma de la participació democràtica assembleària, demanen que la llei impedeixi i prohibeixi que un ciutadà pugui continuar prestant servei a la ciutadania per raons d’antiguitat és, com a mínim, un sense sentit, una mostra de discriminació i una manca de respecte a la pròpia societat, equiparable a la d’aquell partit polític emergent que defensa que només pot exercir responsabilitats polítiques qui ha nascut en democràcia.

La data de caducitat d’un polític mai pot respondre a raons d’edat o d’antiguitat en l’exercici d’una responsabilitat. Només ha de fer-ho responent a la consciència del propi polític de que el seu servei a la ciutadania ja no és tan positiu, o a la voluntat de la ciutadania quan aquesta, mitjançant una mecànica de revàlida continua, entengui que el concurs d’un polític ja no respon a les necessitats de la societat.

Perquè supeditar la dedicació a la política a l’antiguitat del desenvolupament d’una tasca determinada és generar sospites sobre la seva honestedat, i posar en el mateix sac als que entenen la política com a voluntat de servei des de l’exercici de la responsabilitat, i als que l’entenen com l’exercici de l’assumpció de poder, que són els que al final cauen els les seves pròpies xarxes dels interessos i ambicions personals, i el que això comporta.

I aquí vull reivindicar el fet de que no tots els que hem exercit alguna responsabilitat política som iguals, i és intolerable que algú demani el recolzament de la ciutadania presumint d’honestedat o afirmant de manera absurda que és honest que la resta; com si haguessin graus d’honestedat!

¿Excusatio non petita, accusatio manifesta?

Debat electoral a SFG

Dona a entendre el periodista Óscar Pinilla del Punt Diari, en una anàlisi del debat entre alcaldables de Sant Feliu de Guíxols que va organitzar ahir TV Costa Brava, que lo més important d’un acte electoral com aquest, o el missatge amb el que la gent es queda, són els 30 segons que el moderador deixa per a que els candidats demanin el vot.
Hi ha tres tipus de persones que segueixen aquests debats.

Un, els que esperen l’enfrontament i la confrontació entre candidats; la majoria ja tenen el seu vot decidit que, majoritàriament, és l’abstenció. Normalment quan veuen que el debat transcórrer pel camí de l’educació, tanquen la tele i se’n van a dormir. Poc els importa el missatge final!.

Dos, els entregats que aplaudeixen sí o sí al seu candidat, esperant que el seu alcaldable doni “canya” a la resta de candidats. Esperen al final del debat i la valoració sempre va en la mateixa direcció. Han guanyat el debat! Poc els importa tampoc el missatge.

I tres, els indecisos, que no es mouen ni per militància ni per empatia prèvia i que tenen interès en el que pensen els candidats. En aquests els interessa el contingut del debat i les intervencions, no el màrqueting electoral. Els integrants d’aquest grup són molt pocs, malauradament, doncs el seu interès pel procés es basa en programa i no en imatge. Podem afirmar que per ells el missatge final també té poca importància.

Sí, alguns del candidats de Sant Feliu ahir van donar, malauradament, més importància al missatge final que no al contingut de les seves aportacions; i fins i tot les seves intervencions al debat les van voler convertir en missatges electoralistes, amb el que demostren manca de convenciment dels seus propis plantejaments.

De la mateixa manera que exigim un canvi radical a la manera de fer política, - que no a la radicalitat política com ahir algú apuntava,- també les campanyes electorals haurien de modificar el seu format, i per exemple, aquests debats públics s’haurien de convertir en veritables comparatives de posicions sobre temes determinats, que permetessin que els ciutadans poguessin decidir el sentit dels seu vot atenent al compromís públic de les seves propostes en matèries específiques.

diumenge, 17 de maig de 2015

Sensibilitat local

Tenia la confiança de que el fatal accident del proppassat dijous no fos utilitzat com argument electoral per ningú, i que el seny, la sensibilitat i el sentiment de solidaritat vers la família del nen prevalgués sobre possibles rèdits polítics, i sense participar en cap acte electoral però havent parlat amb polítics locals de quasi tots els partits, haig de dir que la gran majoria (m’hagués agradat dir que tots!) han contextualitzat el tema en el que realment és: un accident amb un malaurat resultat.

Sé que hi ha comentaris de carrer; sé que hi ha gent que vol erigir-se com a protagonista col·lateral sense legitimitat per a fer-ho; sé de gent que explica l’accident com si hagués estat allà, quan jo mateix puc assegurar que no hi eren; i sé que hi ha gent que culpabilitza i/o defensa a uns o d’altres; per sort crec que són una xifra molt petita, i que la gran majoria de ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu de Guíxols són conscients de que ha sigut un greu accident, i que buscar respostes només ha de servir per aprendre i no per buscar culpables, que sí responsabilitats.

De la mateixa manera que la gran majoria de polítics, -crec que per una qüestió de sensibilitat- estan evitant utilitzar aquest debat com a eina electoral (i sincerament espero que continuï així), els ciutadans i ciutadanes també hauríem de canalitzar el nostre sentiment i les nostres emocions en recordar a aquest petit que ens ha deixat però sempre des del respecte a la família i amics.

dimarts, 12 de maig de 2015

Ètic negociar electoralment amb l’atur? NO!

Tots els programes electorals parlen d’ocupació, i tots prometen i es comprometen a crear centenars de nous llocs de treball. És cert que no diuen cóm ho faran, però és esperançador que es comprometin i prometin superar les dades que, des de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i a través de l’Àrea Municipal de Promoció Econòmica s’han aconseguit durant aquests últims quatre anys, i que mereixen ser valorades i no menyspreades com intenten fer, uns de manera explícita i d’altres subliminal.

De maig 2011 a març 2015, a través del Servei Municipal d’Ocupació i amb polítiques actives d’ocupació basades en la formació dels treballadors i treballadores, s’han gestionat 688 ofertes de feina, que han permès que es contractin directament i a través del SOM, 252 ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu de Guíxols.

S’ha de dir que això ha representat una baixada de quasi un 15 % del total de la mitja d’aturats que patia el nostre municipi.

De la mateixa manera que de manera directa, i per a prestar servei a l’Ajuntament, s’han gestionat més de 90 contractes lligats a Plans Locals d’Ocupació, o més de 50 per a treballar en contractes temporals i de serveis.

I tampoc vull deixar passar l’anomenada emprenedoria, de la que ja s’està fent una innecessària demagògia electoral, perquè també amb la formació com a base per a garantir la viabilitat i l’èxit d’un projecte empresarial, durant aquest període de quasi quatre anys i a través del Servei d’Assessorament a les persones emprenedores de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols s’han fet realitat 183 nous projectes empresarials.

Sincerament crec que no és de rebut ni ètic “comercialitzar políticament” amb l’atur, perquè això és intentar negociar i treure rèdit d’un dels problemes més importats, sinó el més important, que té la societat.

dilluns, 11 de maig de 2015

24-M. On són les propostes?

Estem en campanya electoral i encara que no m’agradi i rebutgi, haig d’assumir i veure amb normalitat que les promeses demagògiques, conscientment inviables que presenten alguns partits, es confonguin amb les voluntats programàtiques de les que fan bandera.

De la mateixa manera que tampoc m’agrada, alhora que també rebutjo, que les campanyes electorals es converteixin en un simple combat entre adversaris, on el desprestigi i l’insult sigui el principal argument per a defensar una determinada candidatura.

Creia, sincerament, que la necessària i urgent regeneració democràtica que exigeix la societat per fer retornar la confiança en la política podria començar ara, fins i tot aprofitant la posició emergent d’alguns partits que, en teoria, podrien aportar cert aire fresc i noves formes.

Però no, sembla que els vicis són recurrents i que ara entrar en política implica guanyar en incapacitat, i el que hauria de ser el discurs constructiu dels aspirants a governar una ciutat es converteix en simples monòlegs on simplement es parla dels altres.

Estic cansat i fastiguejat de sentir parlar a C (del partit TT) de P (del partit MM), o a V (del partit EE) d’A (del partit CC), o a M (del partit SS) de D (del partit UU), o a ...; i no sentir, en canvi, del què i el com farà C, P, V, A, M, D, ... per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes.

A lo màxim que arriben és a dir que els altres ho han fet malament, o que si no ho han fet no ho faran a diferència d’ells sí ho faran bé, encara que no sàpiguen com fer-ho, però clar, això no ho diuen perquè seria reconèixer que són conscients de que no ho podran fer.

dissabte, 9 de maig de 2015

Ateu, gràcies a Deu


No sé si em puc definir com ateu, però el que sí puc afirmar que sóc un agnòstic convençut, i que el meu grau d’agnosticisme (dèbil, fort, d’ateisme o apàtic) depèn del meu context vital.

Malgrat aquesta manera d’entendre la religió i com si d’una promesa familiar es tractés, cada any faig el meu “peregrinatge” a la Basílica del Pilar, a Saragossa,  on de manera quasi robòtica, inercial diria jo, poso unes monedes per a què s’encengui un ciri elèctric alhora que, “per si de cas”, me’n recordo de la meva família, tot i observant la quantitat de devots que de manera esglaiada i colpidora s’entreguen i preguen a la Verge del Pilar.


I és aquí, veient a aquestes persones en clara demostració de fe, quan apareix l’enveja i sento que el meu grau d’agnosticisme podria variar substancialment, i podria dir, fins i tot, allò de que “sóc ateu gràcies a Deu”.


Però tot observant de manera respectuosa als fidels em preguntava el per què, agenollats o de peu, tots mantenien la  mirada clavada al terra en una incomprensible actitud de submissió i derrota.


Possiblement aquesta sigui la postura protocol·lària de demostració de fe vers la Verge del Pilar, però tot aixecant el cap i observant la magnífica basílica i tot el que conté, crec que una de les raons que m’obligarien a no mirar al meu voltant seria la vergonya de veure el luxe, granadures, joies, vestits inimaginables, i edificis eclesiàstics, sense parlar dels negocis que es fan al voltant de la Verge del Pilar i que gestiona i administra l’Església, en una clara mostra de menyspreu a les necessitats de la societat que es fan visibles a les portes mateixes del temple.


Estic obligat, i m’obligo, a buscar la meva pròpia fe; una fe que no depengui d’aquest fariseisme eclesiàstic del que fan palesa els que des de la fe col·lectiva volen fer negoci amb la necessitat.