dimarts, 7 d’abril de 2015

Vers insidies, la justícia i l'orgull de Regidor

No és la meva intenció donar lliçons a ningú, per això prego que aquest post es consideri una reflexió personal, encara que dirigida a aquells que s’estan pre-electoralment venent com a paradigma de la democràcia però que, paradoxalment, quan es qüestiona la seva manera de fer política reaccionen demostrant una supina manca de respecte a l’estat de dret en el què vivim.

Entenen, erròniament, que un estat de dret i de llibertats és sinònim d’estat d’impunitat, i que l’exercici de la democràcia permet llençar acusacions insidioses i difamatòries, utilitzant-les mediàticament  com arma per aconseguir rèdit polític; i alhora, erigint-se en acusació i jutge, poden dictar sentència en una clara demostració de que, per ells, la justícia a la que diuen supeditar-se no té cap valor.

Clar, quan algú els hi recrimina aquesta manera d’actuar contrària a l’ètica democràtica pròpia d’un estat de dret, i aquest al que acusen d’un acte delictiu els repte públicament a que sense  donar publicitat innecessària portin el tema als tribunals i que, si es demostra que no tenen raó, assumeixen la responsabilitat política i dimiteixin de manera fulminant, es posen en el paper de “calimero”, manifestant que se senten detestats per la seva manera d’entendre l’exercici d’oposició en el que democràticament el poble els ha col·locat, i que encara no han paït.

Detestar en democràcia? Què absurd! Els que creiem en democràcia no podem actuar “detestant” als que actuen democràticament. Els demòcrates respectem les idees i la pluralitat, defensant principis i plantejaments des del respecte als de l’altre, encara que manifestant, també amb respecte, les nostres diferències i discrepàncies.

En democràcia un ha d’actuar amb llibertat, fent allò que cregui convenient, però mai traspassant les línees vermelles que limiten el drets que té qualsevol ciutadà, entre ells la defensa del seu honor. Fer-ho d’altre manera és vulnerar drets bàsics de l’individu i assestar un cop al propi sistema democràtic.

Així és com s’actuava en èpoques anteriors, on la llibertat s’amagava en allò que alguns definien com a democràcia orgànica, que no era altra cosa que la democràcia per òrgans i que, algú de nosaltres, vàrem lluitar i aconseguir vèncer.

Sí, fer oposició fiscalitzant l’acció de Govern és el que ha de fer l’oposició. Ni més ni menys!. Els pressupostos municipals reflecteixen les partides econòmiques que reben els Regidors, tan del Govern com de l’Oposició, uns per a fer tasques de Govern i als altres per a fer tasques d’Oposició, fiscalitzant l’acció del Govern.

Aquí sí tenim una diferència de concepte, perquè crec tenen una idea equivocada. Fiscalitzar des de l’oposició no és actuar com a fiscal i dedicar-se només a judicialitzar el que  creuen està malament, que també. Com deia un Regidor amb el que coincideixo totalment, l’Oposició és part del Govern i com a tal, responent als diners que tots els ciutadans els hi paguem, han de fer propostes clares en benefici dels ciutadans i ciutadanes, no només dels votants que els han col·locat en la responsabilitat de l’oposició, sinó de tothom, i no esperar quatre anys a presentar-se com a fals salvadors de la pàtria.

Són aquestes maneres de fer política, i altres de semblants, les que m’han portat a prendre la decisió de no continuar desenvolupant responsabilitats polítiques i així, no presentar-me en cap candidatura a les eleccions municipals del 2015, perquè com he dit per activa i per passiva, ha sigut una decisió personal supeditada a principis personals, que no ideològics.

I hagués pogut continuar perquè jo sí puc demostrar, al contrari que alguns que ara intenten vendre les seves bondats, que durant aquests 8 anys que he dedicat a la política local ho he fet amb la màxima entrega i compromís que mereix la decisió democràtica que van prendre els ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu de Guíxols ara fa quatre anys.

I surto igual que com vaig assolir la responsabilitat com a Regidor. Bé, no és cert, surto orgullós d’haver servit als interessos dels conciutadans, entenent que no he desaprofitat l’oportunitat que m’ha donat el poble de Sant Feliu d’exercir, amb molts més encerts que errades, responsabilitat i no poder.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada