Sectarisme polític a Sant Feliu

Sempre he considerat el desenvolupament de l’anomenada tasca política municipal com un compromís amb la ciutadania, tan sigui en tasques de Govern com d’Oposició, i és aquesta la raó per la que mai he parlat de la defensa dels “meus votants” com argument per a justificar les meves actuacions, perquè entenc que quan s’assumeix una responsabilitat a través de les urnes, són tots els 22000 habitants que té la ciutat els que mereixen que les seves inquietuds siguin ateses, amb independència de a qui han votat.

Durant aquests 8 anys, i de manera contrastada, he fugit del sectarisme i m’he negat a ser hostatge del “vot”, i si bé és cert que aquesta manera d’actuar m’ha generat alguns enemics, alhora m’ha permès viure amb la tranquil·litat d’allò que diuen “el deber cumplido”, sense haver deixat a ningú a l’estacada.

Per això no puc negar que em molesten aquestes crítiques, injuries, difamacions i insults de les que he sigut objecte, (que puc dir en veu alta INJUSTES i sense cap solidesa), i essent cert que la gran majoria de les acusacions/insinuacions, sinó totes, provenen d’un mateix sectarisme polític local i dels seus interessats acòlits, han traspassat la perillosa línea vermella que representa embrutar i jugar amb l’honorabilitat dels adversaris, cosa que m’obliga a dir prou.

Amb seguretat que l’actuació més intel·ligent per la meva part, estratègicament parlant, seria  castigar aquesta gent amb el fuet de l’indiferència però, i a les proves de tot aquest temps em remeto, la seva capacitat és tan nímia i tenen tan poc a oferir a la ciutat, que l’única eina per a que la gent els tingui mínimament en compte és continuar actuant de la mateixa barroera i mesquina manera provocant, paradoxalment, que el seus simpatitzants parlin de mi i no dels  projectes que haurien de tenir però que no tenen.

Però si parlessin només de mi podria trobar alguna justificació, doncs al cap i a la fi quan un es dedica a la política local és susceptible de rebre tot tipus d’atacs. El problema és que en una clara demostració d’insensibilitat i d’un sectarisme que diuen rebutjar però que del que són clarament consumidors dependents, han gosat posar en el seu punt de mira la meva família, utilitzant el boca a boca propi o de sicaris pagats amb buides promeses, encetant una covard campanya de descrèdit visceral contra mi, sense que els importi els danys col·laterals que poden originar.

Reconec que aquesta va ser una de les raons que em van fer prendre la decisió de no concórrer a les Eleccions Municipals; no volia córrer el risc d’haver de compartir responsabilitats amb aquesta xusma que actuen com a veritables terroristes polítics.

Però confesso que va haver-hi una altra raó; encara volia creure que davant meu hi havia persones, i que un cop deixés de ser adversari polític els seus atacs es centrarien en la meva figura, i no en la vida personal i professional de la meva família. Error!, el que tinc davant és una perillosa plaga de paràsits que simplement tenen l’aspiració de xuclar la sang, com van fer durant 14 mesos, i això els ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu no ens ho podem permetre.

Els ciutadans de Sant Feliu tenim el dret inqüestionable de conèixer amb qui ens “juguen el quartos” i quina és la quantitat de ronya que porten aquests eixelebrats amb nul·la sensibilitat social, consciència i ètica, que no tenen cap proposta a oferir, i que només aspiren governar la ciutat sota els principis del més reaccionari neoliberalisme ideològic aplicant, això sí,  mecanismes efectius basats en el més obscur sectarisme.