divendres, 17 d’abril de 2015

Antropofàgia i manipulació a l’Ajuntament

No són mestres de la manipulació, encara que s’ho pensin, però han donat amb un veritable filó a manera d’antropòfags passius que, acostumats a ser alimentats i no aconseguir aliments per ells mateixos, es mouen per promeses futures que els hi garanteixen emplenar aquells metros de budell que, amb forma d’aspiracions laborals incomplertes, tenen per estrenar.

Saben que amb unes molt petites engrunetes d’adulació haguessin tingut prou per a incentivar la seva vanitat, però han jugat a la major, i s’han compromès a regalar càrrecs i responsabilitats si arriben al poder, essent conscients de que no podran saciar aquesta avidesa que han despertat.

Entenc que si els hi ensenyen píndoles amb forma de cap de policia local i rostre d’un company amb ineptitud mòrbida, comencin a bavejar; de la mateixa manera que també puc entendre un deu de baves si l’aperitiu té forma de galons, o de diners, o de nivells, o de categories.

Però clar, per aconseguir cruspir-se i empassar-se tot aquest futur menjar - que segur no podran pair - farà falta un bon aperitiu i desprès una bona beguda en forma de dignitat, i essent cert que uns i els altres de dignitat tenien molt poca i els hi ha sigut molt fàcil fer-la desaparèixer, han hagut d’utilitzar un succedani que han batejat amb el nom “d’impunitat”, un còctel que té com ingredients insensibilitat, mentida, manca d’ètica, crueltat, egoisme i irresponsabilitat que, per adulterat, amb seguretat comportarà complicacions irreparables.

Tenen el cinisme d’acusar d’ingerències polítiques en temes de Recursos Humans, quan porten mesos propiciant una confrontació fratricida entre treballadors municipals, filtrant informacions a la premsa que han aconseguit en el desenvolupament de la seva responsabilitat, tergiversant la realitat i llençant acusacions sense cap fonament.

I ho fan rient; fins i tot quan es troben la diana de les seves acusacions li fan el paper del somriure fals i diarreic del que sí són veritables mestres.

Però són els altres els que em fan pena, els pobres antropòfags forrestgumpians inflats d’ells mateixos, i que es presten a sortir a la premsa fent mediàtiques declaracions sense donar-se’n compte de que estan posant al servei d’interessos polítics les relacions laborals presents i futures de l’Ajuntament, i sense pensar que transcorreguts quatre anys, els polítics canvien i marxen, però els treballadors i treballadores han de continuar treballant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada