Saben que amb unes
molt petites engrunetes d’adulació haguessin tingut prou per a incentivar la
seva vanitat, però han jugat a la major, i s’han compromès a regalar càrrecs i
responsabilitats si arriben al poder, essent conscients de que no podran saciar
aquesta avidesa que han despertat.
Entenc que si els
hi ensenyen píndoles amb forma de cap de policia local i rostre d’un company amb
ineptitud mòrbida, comencin a bavejar; de la mateixa manera que també puc
entendre un deu de baves si l’aperitiu té forma de galons, o de diners, o de
nivells, o de categories.
Però clar, per
aconseguir cruspir-se i empassar-se tot aquest futur menjar - que segur no
podran pair - farà falta un bon aperitiu i desprès una bona beguda en forma de
dignitat, i essent cert que uns i els altres de dignitat tenien molt poca i els
hi ha sigut molt fàcil fer-la desaparèixer, han hagut d’utilitzar un succedani que
han batejat amb el nom “d’impunitat”, un còctel que té com ingredients
insensibilitat, mentida, manca d’ètica, crueltat, egoisme i irresponsabilitat
que, per adulterat, amb seguretat comportarà complicacions irreparables.

I ho fan rient;
fins i tot quan es troben la diana de les seves acusacions li fan el paper del
somriure fals i diarreic del que sí són veritables mestres.
Però són els
altres els que em fan pena, els pobres antropòfags forrestgumpians inflats d’ells
mateixos, i que es presten a sortir a la premsa fent mediàtiques declaracions sense
donar-se’n compte de que estan posant al servei d’interessos polítics les
relacions laborals presents i futures de l’Ajuntament, i sense pensar que
transcorreguts quatre anys, els polítics canvien i marxen, però els
treballadors i treballadores han de continuar treballant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada