24 M. La indecència de dos aspirants a governar SFG.

Si arribo a saber que decidir no presentar-me a les Eleccions Municipals i de retirar-me de la vida política podia provocar tal estat de frustració al Sr. Motas, per solidaritat corporativa m’hagués replantejat la decisió.

Però bé, la seva insistència covard, sàdica, indecent i indigne ha aconseguit que, sense optar a cap representativitat política el 25 de maig, em vegi obligat a entrar en campanya; això sí, a diferència de vostè, sempre des de la veritat i sense perseguir cap prebenda personal. Perquè aquí està la primera diferència entre vostè i jo: jo no m’haig d’inventar res, perquè tot el que dic puc demostrar-ho; i no tinc cap interès polític ni personal com vostè; un interès que, per la seva manera d’actuar, es podria qualificar d’obscur.

Perquè s’ha de tenir un grau d’interès superlatiu i inconfessable, o bé un tarannà negre i una insensibilitat a prova de bomba, per a portar quasi al punt de l’hospitalització a una treballadora de l’Ajuntament, que és el que ha fet!.

Sr. Motas, de manera clara, en veu alta i amb tota claredat, jo l’acuso d’haver orquestrat una maniobra per a desacreditar-me políticament utilitzant temes personals (recordi que em va amenaçar davant de testimonis que ho faria), traspassant aquella línea vermella que vostè i jo, com a persones, fa temps vam acordar no trepitjar mai, referents a qüestions personals que podien afectar, directament a la família. Està demostrant que no és persona.  

I l’acuso de fer-ho conscientment, sense dignitat, com un dirigent yihadista que es limita a manipular suïcides per a fer mal, prometent paradisos futurs sabent que són promeses que mai podrà complir.

En aquest context de terrorisme amb el que actua, li vull dirigir, amb el paral·lelisme que correspon, les paraules que l’amic Ernest Lluch dirigia als terroristes d’ETA quan l’escridassaven: “Gritad, gritad, que mientras gritais no asesinais”. Malauradament aquests terroristes després el van assassinar.  

“Sr. Motas, cridi, cridi, que mentre crida contra mi, te menys temps per a fer mal als ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu de Guíxols”. Però clar, Sr. Motas, els seus crits van acompanyats d’accions terroristes i estan “atemptant”, personal i professionalment a un familiar meu i jugant amb la meva honorabilitat personal, que no política, i això és intolerable i no té cap justificació. En aquest moment, Sr. Motas, no lluitar contra vostè seria assumir la possibilitat que un terrorista arribés a governar la ciutat, i aquí espero que els ciutadans i ciutadanes reaccionin amb la coherència necessària.

Fins i tot, Sr. Motas, m’agradaria que els veïns que l’acompanyen en la seva candidatura, que també reaccionessin i prenguessin consciència del mal que vostè està fent a la nostra ciutat utilitzant aquesta manera de fer política, mesquina i barroera que, per molt que vostè digui, no respon ni de bon tros als interessos de la ciutat (només als seus), i els posa també en una situació personal no desitjable. No en va també són persones susceptibles a posar-se en el punt de mira de polítics tan poc recomanables com vostè.

Com a mostra de la seva mesquinesa i de que és una mala persona, personalment li vaig fer entrega al  Saballs de tota la documentació que demostra que no hi ha cap situació anòmala com afirmen, i fent cas omís d’aquesta documentació han continuat amb acusacions que, segons afirmen, ja fa temps que han portat al jutjat, encara que és curiós i estrany no tingui cap constància, sinó és per la premsa o per les xarxes socials.

Fixis Sr. Motas que el divendres parlava amb un membre destacat de la seva candidatura, i coincidíem en que aquesta manera de fer política no és bona ni positiva, sinó tot el contrari. Comentant també sobre l’assistència a les presentacions de les diferents candidatures, li deia que, malgrat sabent les crítiques, aniria a la presentació que aquella mateixa nit del divendres faria CiU, doncs m’havien convidat. I a la pregunta de si hagués anat a la presentació de Tots x Sant Feliu, li vaig dir que si fos convidat com a Regidor també aniria; com a totes!.

I aplaudiria, clar que sí. Perquè hi ha una cosa de la que a vostè li manca: educació i respecte a uns adversaris polítics que vostè converteix, amb un ànim de protagonisme inxeplicable i amb una agressivitat política quasi bolivariana, en enemics. Miri, en el desenvolupament de les meves responsabilitats polítiques i sindicals, he estat convidat a congressos i actes d’altres formacions, he acudit i fins i tot he intervingut si m’ho han demanat. Està dins de la normalitat, i per això essent d’UGT he estat convidat a congressos de CCOO, o essent del PSC he anat a congressos i actes de CiU o de IC o del PP. Una altra cosa hagués sigut que m’hagués presentat a un acte intern d’un altre organització, encara que fos obert, sense haver estat convidat; això seria una provocació, que és el que vostè i el seu acòlit, el Sr. Saballs, entenen.

Mirin, Sr. Saballs i Motas, són vostès uns mentiders: jo no he estat expulsat del PSC. Però el que ratlla a l’absurd és que faci aquesta falsa acusació el líder d’un partit que ve d’on ve i que es va proposar per encapçalar alguna candidatura d’un altra partit a nivell nacional.

I que parli de “palmeros” qui es supedita i aplaudeix agressions físiques i insults d’algun col·laborador per aconseguir de manera indigna, l’alcaldia mitjançant una moció de censura.

Com pot ser tan fals i tan poc de fiar, Sr. Motas?. Encara recordo quan em va oferir arribar al Ple de Constitució de l’Ajuntament del 2011, i trair el pacte de Govern que ja estava fet. Aquestes propostes només poden ser símptoma d’indecència.

I entenc que parli de sindicalisme, però des de l’odi, no des del desconeixement. Miri, la meva trajectòria sindical està més que reconeguda desprès de 30 anys.

He sigut el que ha destapat, per exemple, casos de contractacions en origen, amb contractes abusius a treballadors i treballadores estrangers. I vostè d’això en sap molt, Sr. Motas. I sí, també he sigut el que fa 8 anys va regularitzar les relacions laborals de l’Ajuntament, amb un projecte a mig termini d’estabilitat i creació d’ocupació, i que vostè Sr. Motas, en 15 mesos d’il·legítima alcaldia, va destrossar.

Mirin, Sr. Motas i Saballs, vostès han traspassat el llindar de la decència, i han obert la caixa dels trons donant-me llibertat per a dir i demostrar tot allò que cregui que hagi de dir per a deixar al descobert les seves vergonyes. Jo ja no tinc res a perdre perquè, com he dit, per decisió pròpia no concorreré als pròxims comicis i electorals, ni pel PSC, del que he deixat la militància com a mínim fins el 22 de maig, ni per ningú, i em puc permetre el luxe de ser políticament incorrecte.

O sigui que si vull parlar de drogues, de prostitució, de males arts, d’expulsions d’alguna població veïna, de mala praxi professional, de beguda, de maltractaments, de menyspreu a les persones o de tot allò que vulgui, són vostès els que m’han legitimat per a fer-ho, perquè són vostès, Sr. Motas i Sr. Saballs, els que han encetat aquest joc tan brut i tan perillós amb el que, repeteixo, fins i tot posen conscientment en perill la integritat física d’algunes persones.

Vist tot això, lo millor que podrien fer en benefici de la ciutat, és renunciar a un lideratge polític que no mereixen, i deixar pas a components de la candidatura que encapçalen que, ho dic amb seguretat i coneixement, demostren molta més sensibilitat social que vostès i mosta més capacitat que vostès per a fer propostes.