Si arribo a saber que decidir no presentar-me a les
Eleccions Municipals i de retirar-me de la vida política podia provocar tal
estat de frustració al Sr. Motas, per solidaritat corporativa m’hagués
replantejat la decisió.
Però bé, la seva insistència covard, sàdica, indecent i
indigne ha aconseguit que, sense optar a cap representativitat política el 25
de maig, em vegi obligat a entrar en campanya; això sí, a diferència de vostè, sempre
des de la veritat i sense perseguir cap prebenda personal. Perquè aquí està la
primera diferència entre vostè i jo: jo no m’haig d’inventar res, perquè tot el
que dic puc demostrar-ho; i no tinc cap interès polític ni personal com vostè;
un interès que, per la seva manera d’actuar, es podria qualificar d’obscur.
Perquè s’ha de tenir un grau d’interès superlatiu i
inconfessable, o bé un tarannà negre i una insensibilitat a prova de bomba, per
a portar quasi al punt de l’hospitalització a una treballadora de l’Ajuntament,
que és el que ha fet!.
Sr. Motas, de manera clara, en veu alta i amb tota
claredat, jo l’acuso d’haver orquestrat una maniobra per a desacreditar-me políticament
utilitzant temes personals (recordi que em va amenaçar davant de testimonis que
ho faria), traspassant aquella línea vermella que vostè i jo, com a persones,
fa temps vam acordar no trepitjar mai, referents a qüestions personals que podien
afectar, directament a la família. Està demostrant que no és persona.
I l’acuso de fer-ho conscientment, sense dignitat, com un
dirigent yihadista que es limita a manipular suïcides per a fer mal, prometent
paradisos futurs sabent que són promeses que mai podrà complir.
En aquest context de terrorisme amb el que actua, li vull
dirigir, amb el paral·lelisme que correspon, les paraules que l’amic Ernest
Lluch dirigia als terroristes d’ETA quan l’escridassaven: “Gritad, gritad, que
mientras gritais no asesinais”. Malauradament aquests terroristes després el
van assassinar.
“Sr. Motas, cridi, cridi, que mentre crida contra mi, te
menys temps per a fer mal als ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu de Guíxols”.
Però clar, Sr. Motas, els seus crits van acompanyats d’accions terroristes i estan
“atemptant”, personal i professionalment a un familiar meu i jugant amb la meva
honorabilitat personal, que no política, i això és intolerable i no té cap
justificació. En aquest moment, Sr. Motas, no lluitar contra vostè seria
assumir la possibilitat que un terrorista arribés a governar la ciutat, i aquí
espero que els ciutadans i ciutadanes reaccionin amb la coherència necessària.
Fins i tot, Sr. Motas, m’agradaria que els veïns que
l’acompanyen en la seva candidatura, que també reaccionessin i prenguessin
consciència del mal que vostè està fent a la nostra ciutat utilitzant aquesta manera
de fer política, mesquina i barroera que, per molt que vostè digui, no respon
ni de bon tros als interessos de la ciutat (només als seus), i els posa també
en una situació personal no desitjable. No en va també són persones
susceptibles a posar-se en el punt de mira de polítics tan poc recomanables com
vostè.
Com a mostra de la seva mesquinesa i de que és una mala
persona, personalment li vaig fer entrega al Saballs de tota la documentació que demostra
que no hi ha cap situació anòmala com afirmen, i fent cas omís d’aquesta
documentació han continuat amb acusacions que, segons afirmen, ja fa temps que han
portat al jutjat, encara que és curiós i estrany no tingui cap constància, sinó
és per la premsa o per les xarxes socials.
Fixis Sr. Motas que el divendres parlava amb un membre
destacat de la seva candidatura, i coincidíem en que aquesta manera de fer
política no és bona ni positiva, sinó tot el contrari. Comentant també sobre
l’assistència a les presentacions de les diferents candidatures, li deia que,
malgrat sabent les crítiques, aniria a la presentació que aquella mateixa nit
del divendres faria CiU, doncs m’havien convidat. I a la pregunta de si hagués anat
a la presentació de Tots x Sant Feliu, li vaig dir que si fos convidat com a
Regidor també aniria; com a totes!.
I aplaudiria, clar que sí. Perquè hi ha una cosa de la
que a vostè li manca: educació i respecte a uns adversaris polítics que vostè
converteix, amb un ànim de protagonisme inxeplicable i amb una agressivitat
política quasi bolivariana, en enemics. Miri, en el desenvolupament de les
meves responsabilitats polítiques i sindicals, he estat convidat a congressos i
actes d’altres formacions, he acudit i fins i tot he intervingut si m’ho han
demanat. Està dins de la normalitat, i per això essent d’UGT he estat convidat
a congressos de CCOO, o essent del PSC he anat a congressos i actes de CiU o de
IC o del PP. Una altra cosa hagués sigut que m’hagués presentat a un acte
intern d’un altre organització, encara que fos obert, sense haver estat
convidat; això seria una provocació, que és el que vostè i el seu acòlit, el Sr.
Saballs, entenen.
Mirin, Sr. Saballs i Motas, són vostès uns mentiders: jo
no he estat expulsat del PSC. Però el que ratlla a l’absurd és que faci aquesta
falsa acusació el líder d’un partit que ve d’on ve i que es va proposar per encapçalar
alguna candidatura d’un altra partit a nivell nacional.
I que parli de “palmeros” qui es supedita i aplaudeix
agressions físiques i insults d’algun col·laborador per aconseguir de manera
indigna, l’alcaldia mitjançant una moció de censura.
Com pot ser tan fals i tan poc de fiar, Sr. Motas?.
Encara recordo quan em va oferir arribar al Ple de Constitució de l’Ajuntament
del 2011, i trair el pacte de Govern que ja estava fet. Aquestes propostes
només poden ser símptoma d’indecència.
I entenc que parli de sindicalisme, però des de l’odi, no
des del desconeixement. Miri, la meva trajectòria sindical està més que
reconeguda desprès de 30 anys.
He sigut el que ha destapat, per exemple, casos de
contractacions en origen, amb contractes abusius a treballadors i treballadores
estrangers. I vostè d’això en sap molt, Sr. Motas. I sí, també he sigut el que
fa 8 anys va regularitzar les relacions laborals de l’Ajuntament, amb un
projecte a mig termini d’estabilitat i creació d’ocupació, i que vostè Sr.
Motas, en 15 mesos d’il·legítima alcaldia, va destrossar.
Mirin, Sr. Motas i Saballs, vostès han traspassat el
llindar de la decència, i han obert la caixa dels trons donant-me llibertat per
a dir i demostrar tot allò que cregui que hagi de dir per a deixar al descobert
les seves vergonyes. Jo ja no tinc res a perdre perquè, com he dit, per decisió
pròpia no concorreré als pròxims comicis i electorals, ni pel PSC, del que he
deixat la militància com a mínim fins el 22 de maig, ni per ningú, i em puc
permetre el luxe de ser políticament incorrecte.
O sigui que si vull parlar de drogues, de prostitució, de
males arts, d’expulsions d’alguna població veïna, de mala praxi professional,
de beguda, de maltractaments, de menyspreu a les persones o de tot allò que
vulgui, són vostès els que m’han legitimat per a fer-ho, perquè són vostès, Sr.
Motas i Sr. Saballs, els que han encetat aquest joc tan brut i tan perillós amb
el que, repeteixo, fins i tot posen conscientment en perill la integritat
física d’algunes persones.
Vist tot això, lo millor que podrien fer en benefici de
la ciutat, és renunciar a un lideratge polític que no mereixen, i deixar pas a
components de la candidatura que encapçalen que, ho dic amb seguretat i coneixement,
demostren molta més sensibilitat social que vostès i mosta més capacitat que vostès per a fer propostes.
Hombre Juanjo, por fin lo admites: haciendo campaña para CiU! Así se hace, currándose el carguillo de confianza desde el primer día, sí señor.
ResponEliminaNi he hecho, ni haré campaña a favor de ningún partido político. Sí, como explico, en contra de algunos personajes específicamente, que no de su partido. Porque yo sí creo que el ejercicio de la política merece respeto. Y el resto que dice, como siempre, son acusaciones y afirmaciones que hechas desde el anonimato tienen la credibilidad que tienen.
ResponEliminaDe part d'un ciutadà, que no és ningú.
ResponEliminaSr Juanjo, fa uns dies que segueixo el seu blog. Per la meva joventut, estic desconnectat d'aquest món, no en sé gaire res, i em diverteix un xic (potser per sinisme) tot aquest embolic que sembla que hi ha per l'ajuntament. Segueixo; hi ha una cosa que fa dies que comenta, i és aquesta animadversió envers el sr Motas. però, i perdoni'm si no sé llegir el que escriu, de l'únic que l'acusa és que ha dit que el van fer fora del PSC.
Sóc un ciutadà sense cap compromís, i si realment el sr. Motas ha fet quelcom pugnable i pervers, m'agradaria saber què ha fet, per a poder explicar la veritat del que està passant. Ja que veig moltes acusacions, però no entenc què ha passat.
Moltes gràcies per avançat i intenteu relaxar-vos. ^^. Si algú és mala persona s'acaba sabent. Crec que no calen tants escarafalls.
Salut.
Benvolgut anònim, ser ciutadà i actuar com a tal, és un dels valors que ha de tenir un esser humà. O sigui, que no digui que és “ningú”, sinó que ho és tot. .
ResponEliminaMiri, per a fer-ho curt. Jo no tinc cap animadversió contra ningú. Només em defenso de les infàmies, insults i atacs que he rebut per part del Sr. Motas i dels seus acòlits. I això es pot comprovar des dels post’s del meu blog des de fa anys, això com des de les xarxes socials i des de la premsa.
Podria tragar que el Sr. Motas i el Sr. Saballs afirmin que he sigut expulsat del PSC, perquè seria confirmar el que dic, que són uns mentiders, perquè saben que no és veritat.
Podria tragar que el Sr. Motas i el Sr. Saballs qüestionin el meu sindicalisme i m’acusin de ser un sindicalista de conveniència, encara que em puguin fer un mal professional realment important . La meva trajectòria de molts anys avalen la meva afirmació, són uns mentiders.
És com si jo qüestionés la manera de servir o fer paelles del restaurant del Sr. Motas per a desacreditar-lo políticament. Seria injust i menyspreable; però és el que ell està fent.
I he aguantat amb estoïcisme, pensant que era millor una sua indiferència que un atac visceral. Però ara les conseqüències de les seves accions contra la meva persona, ja són intolerables i de jutjat de guàrdia, perquè han aconseguit, conscientment, posar al llindar de l’hospitalització a una treballadora de l’Ajuntament que té la “desgràcia” de ser la meva esposa, qüestionant la seva professionalitat i, el que és més greu, la seva honradessa.
I dic que ho fan conscientment, perquè tenen tota la informació que demostra que no diuen la veritat. I perquè en un esta de dret, no seria més lògic presentar un denuncia i esperar que la justícia dictamini que utilitzar la tècnica d’acusar públicament que alguna cosa queda.
Per a tota la informació que vulgui, em poso a la seva disposició. Encara que li agrairia que sent un ciutadà, com diu, ho faci amb la tranquil•litat sense necessitat de fer-ho com anònim.
Moltes gràcies per a l'explicació.
ResponEliminaUn es queda més tranquil sabent les veritts i mentides que l'envolten.
Ni un pam per a la gent que busca el mal.
Permet'm que li doni la força necessària per aguantar l'absurd i l'atac d'algun dels mals que l'estan atacant.