diumenge, 8 de març de 2015

8 de març, dia de celebració?

Avui no és un dia festiu, sinó tot el contrari; avui 8 de març és un dia reivindicatiu, i podem afirmar que  malauradament reivindicatiu, perquè no pot ser un dia d’alegria quan avui evidenciem que encara falta molt camí a recórrer per aconseguir la plena igualtat de drets efectius entre homes.

El Dia de la Dona Treballadora, avui, podria servir per analitzar i fent-se un examen d’aquests 365 dies de lluita que, en teoria hem mantingut des del proppassat 8 de març per anar equiparant drets i assolir aquesta reivindicada igualtat.

Sembla que en el món laboral no és així, i que aquesta esquerda salarial i d’igualtat d’oportunitats continua en una línea, no precisament decreixent, doncs els estudis acceptats diuen que una dona ha de treballar 79 dies més l’any per a cobrar igual que un home.

I en el tema social tampoc, doncs la violència de gènere pres com un dels principals indicadors de ponderació d’aquest greu problema posen de manifest to el contrari.

Essent així, no podem més que afirmar que la societat ha sospès; que hem sigut incapaços d’aconseguir allò que com a membres responsables de la societat ens havien compromès.
  
Per això, com cada 8 de març, em pregunto la lògica de la celebració festiva del nostre fracàs social i a més, amb activitats lúdiques que normalment només fan dones, i que només es podria entendre com un acte de perdó vers les dones per aquest mateix fracàs.

Com repeteixo cada any, m’agradaria que aquest 8 de març fos l’últim Dia de la Dona Treballadora, perquè això voldria dir els treballadors seriem això, simplement treballadors i treballadores, amb igualtat de drets i deures amb independència, en aquest cas, del sexe de cadascú.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada