dimecres, 4 de febrer de 2015

No hi ha prou harmonia

Són raons personals perquè, mai millor dit, personal és la meva voluntat de deixar la militància activa del PSC després de tants anys. I ni marxo a altre formació política, ni la meva decisió respon a frustracions personals.

Fent un símil musical, en aquesta gran formació que és el PSC s’ha de continuar oferint al públic les mateixes cançons, amb les mateixes lletres, però amb diferents ritmes i/o instruments. És a dir, el PSC vol oferir a la ciutadania solucions reals, amb els mateixos principis però amb una diferent manera de fer; això que ara diem “regeneració”.

Plena coincidència en que la prioritat és aplicar solucions als problemes dels ciutadans i  ciutadanes (cançons); plena coincidència amb els principis del socialisme d’igualtat, llibertat i justícia social (lletres), però diferències substancials, que per a mi són insalvables, en els “canvis regeneratius” (ritmes i instruments) que obliguen a un vell “roquero d’aquesta formació socialista” com jo, a deixar de tocar, perquè malauradament, en aquest moment no hi ha prou harmonia. No sé si desafino jo o la resta, però el cas es que jo no vull ser partícip de que al final de l’actuació llencin tomàquets; i no a mi, sinó al PSC.

Ser que algú voldrà treure suc de la meva decisió, però els dirigents actuals del que fins ara ha sigut el meu partit coneixen els meus raonaments i els meus arguments que en absolut, repeteixo, es sustenten en diferències ideològiques ni de caire territorial, sinó de formes.

Tan com a militant de base o com a Regidor de Govern com d'oposició a l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols he actuat sempre respectant els postulats del socialisme, catalanisme i federalisme en benefici dels meus conciutadans, i seran aquests postulats els que també marcaran les meves accions futures i que em permetran desenvolupar el meus principis en el futur, com ha sigut fins ara.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada