diumenge, 1 de febrer de 2015

Constitució catalana. Una lectura en diagonal

És cert que l'he llegit en diagonal i, sobretot, a partir dels titulars que m'han semblat més xocants o, com a mínim, curiosos.

I d’aquesta lectura simple i en diagonal, crec que aquest esborrany de Constitució no respon a les necessitats reals de la població ni garanteix la creació d'un estat modèlic, com pretenen els que l'han confeccionat aquest text per donar-li cos a una Catalunya independent.

Per descomptat la llegiré amb curiositat, que no amb afecte, perquè difícilment acceptaré un text que ha de ser salvaguarda de convivència, quan ja plateja dilemes de gran importància, com és la decisió de marxar o no del pais, atenent a la nacionalitat simple o doble a la qual un decideixi adherir-se.Com també se’m farà difícil acceptar que una Llei de Lleis, com és pretén es consideri una constitució en un Estat democràtic, reguli i qüestioni la voluntat de la ciutadania, quan nega la possibilitat legal que sorgeixin majories absolutes de les urnes. Segons un d'aquests titulars, a pesar que un programa electoral obtingués el 90 % de la població, la seva representació en l'arc parlamentari no passaria mai del 49%.

Des del respecte a les minories, em pregunto si aquest sistema d'aplicar l'aritmètica representativa no és vulnerar el respecte a la voluntat majoritària expressada mitjançant votació.

De la mateixa manera entenc que legislar el funcionament intern dels partits polítics és una intromissió a la seva sobirania organitzativa i, per tant, un impuls a la a la desaparició del sistema de representació. Si el respecte o submissió a la disciplina de vot, de la qual no sóc partidari a nivell general, obeeix a la voluntat del que es presenta sota el paraigua d'unes sigles determinades, quin dret té una Llei a coartar l'exercici de la llibertat individual quan la seva efectivitat no afecta a la col·lectivitat?

Una altra cosa seria la qualificació que, legalment, podria tenir el no respecte al compromís adquirit.

Repeteixo, la llegiré amb atenció, que no amb un "carinyo" especial, ho reconec.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada