Com es nota que s’apropen
les eleccions!
Aquesta és la
frase que els candidats al procés electoral de pròxim maig escoltaran més en
boca dels ciutadans i ciutadanes perquè, durant els propers tres mesos, els
aspirants apareixeran com a bolets en llocs on mai han aparegut.
I ho faran desplegant
les seves més que encantadores arts, mostrant interès artificial per tot allò
que inquieta i preocupa als ciutadans, agafant compromisos que responen a la caduca
estratègia “adolfista” de democràcia incipient del segle passat d’aquell “puedo
prometer y prometo”, alhora que intentant destacar les seves possibles bondats,
evidenciant les suposades mancances de l’adversari.
No hem avançat
gens, i continuem afrontant els compromisos electorals amb els ciutadans amb
aquell màrqueting de mercat basat en la imatge més que en el contingut, demostrant
una falta d’imaginació i de capacitat que cada cop deteriora més la imatge de la
classe política.
I com si fos la
tònica, pensen que deixant-se veure de manera recurrent i abusant d’un missatge
que per repetitiu es converteix en metàl·lic, al final aconseguiran agradar als
possibles votants, convençuts de que la seva posició és i serà de poder, i no
de responsabilitat.
Però els ciutadans
ja som majors d’edat, democràticament parlant, i cada cop som menys els d’aquella
generació que va viure la manca de llibertats. La majoria han nascut en democràcia,
i no han gaudit d’aquella sensació de triomf que implicava el poder decidir, per
primer cop, quina era l’opció electoral que volies “comprar”.
Ara aquesta manera
de fer política, involutiva per immobilista, genera rebuig per la seva
artificialitat, tan sigui a la generació pre o post 75; perquè els ciutadans
volem compromisos reals , no promeses buides de màrqueting comercial fetes per
aquests gurus de la política que neixen o reneixen cada quatre anys, i que
tenen solucions per a tot, però que mai les expliquen
Però això és una
altra historia de la que faré esment un dia d’aquests.