Una altra oportunitat

Una obligada i necessària transparència en el funcionament de l’Administració, informant a la ciutadania en què s’utilitzen els diners públics, estan fent aflorar situacions que, per dir-ho d’una manera suau, podrien qualificar-se com “qüestionables” i puntuals però que, per recurrents, estan estereotipant la vida política d’aquest país.

Avui la premsa, destaca en primer plana que “la Diputació de Girona reclama a quinze diputats que tornin els diners cobrats de més”, mitjançant un titular que es podria utilitzar de manera tendenciosa.

És cert que aquest estament supramunicipal està envoltat fa un temps de diferents escàndols: endolls de personal, càrrecs de confiança, assessors de grups polítics que no treballen a la Diputació o que no justifiquen plenament el seu salari, assetjaments entre polítics, demandes laborals, transfuguisme i ara això, Diputats que cobren per assistència als òrgans polítics de la Diputació, però que no hi van.

No sé el que cobra un Diputat per assistència, però vull pensar que a més de la seva presència efectiva en un Ple o en una Comissió que es remunera amb una quantitat determinada, el Diputat fa més feina que assistir-hi un cop cada més o cada setmana, i que deu dedicar més temps a la Diputació que el simple temps que duri  la simple presència en aquests `rgans de funcionament.

Si no és així i la feina per la que cobra un Diputat és l’assistència efectiva, (repeteixo que desconec la quantitat) el titular hauria de ser més contundent i dir simplement que la “Diputació reclama a als diputats que no fan res que tornin els diners que han cobrat” i despullar-los immediatament i d’ofici de la seva condició, perquè estaríem parlant d’una greu malversació de cabdals públics.

Que ningú s’equivoqui, parlo de Diputats perquè avui és titular de premsa, però el mateix dic de Regidors, de càrrecs de confiança, d’assessors o de qualsevol que ostenti una responsabilitat política, amb independència que sigui contractual o d’elecció popular, i que no la desenvolupi no tan sols d’acord amb la legalitat, sinó també als principis ètics que avui, més que mai, necessita la societat per a tornar a creure en el sistema democràtic.

I aquí sí que els Partits Polítics, si els implicats no actuen com l’ètica obliga,  haurien d’aprofitar per a fer visible el seu compromís amb la ciutadania i treure de l’escenari polític i de manera fulminant a tots aquells que de manera clara i sense dubtes, han actuat com no havien de fer-ho.