Recordo quan es
van anunciar els preacords amb Ryanair, que pràcticament es limitaven a posar
preu i “comprar” el fet de que aquesta companyia aèria operés a l’Aeroport de
Girona.
Des del primer vaig
posar de manifest els meus dubtes sobre aquesta operació, perquè era cedir a
una sola empresa l’explotació d’aquesta infraestructura aeroportuària,
convertint l’activitat que havia de generar l’aeroport - entre d’altres la
turística- en un hostatge que hauria de
ballar al ritme marcat per Ryanair que, amb el seu President al capdavant, no traslladava
gaire seriositat.
A tots els debats
i converses amb els responsables polítics de Transports de la Generalitat o de la Diputació de diferents colors polítics i de
les cambres de comerç i patronals; i a totes
les reunions amb diferents partits polítics amb representació al Parlament de
Catalunya o a Madrid, des de la Federació Nacional de Transports platejàvem que
s’havia de tenir una visió de futur molt més àmplia, i cercar altres companyies
perquè aquest acord, que convertia a Ryanair en quasi monopolista, es traduiria
en allò de “pa per avui i gana per demà”.
Vàrem dir-ho quan
es va fer efectiu el primer acord, a l’igual que en les successives pròrrogues
i ampliacions i no ens vàrem equivocar, perquè en aquest moment l’Aeroport de
Girona està sota l’espasa de Damocles de la arbitrarietat d’ aquesta empresa
que, amb total normalitat, prioritza els seus beneficis empresarials i no té
cap problema en reduir rutes regulars o deslocalitzar-les a favor d’altres
aeroports, com és el cas. Per dir-ho clar i català, Ryanair ens té agafats pels
c...
No sé si la
legítima reivindicació de que aquest Aeroport sigui gestionat des del territori
serà viable (jo crec que sí), però és cert que la gestió d’aquesta
infraestructura necessita una solució urgent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada