Podemos Vs bipartidisme?

La seva raó de ser, el seu naixement responia a fer realitat el principi de la democràcia pura: el govern del poble pel poble, essent  aquest poble el que marquès les pautes i les directrius del que s’havia de portar a terme i, fins i tot, com havia de fer-se.

I per aconseguir-ho plantejaven trencar amb les mecàniques del propi sistema, no tan sols millorant-lo sinó donant-li la volta com si d’unt mitjó es tractés, lapidant i fent desaparèixer els actors actuals, en aquest cas els partits polítics de línea tradicional, creant un concepte antipàtic i que traslladés menyspreu mediàtic, com és el de “casta” política, oblidant que, si bé és cert que aquests partits politics han entrat en una dinàmica de distanciament amb les inquietuds de la ciutadania, no és menys cert que són l’essència dels mecanismes democràtiques.

Però clar, la democràcia té unes regles de joc que administren, en plural, les organitzacions polítiques amb representació, essent aquesta representació la que dona la possibilitat de portar endavant la voluntat de fer modificacions. En síntesi, que per a provocar i efectius els canvis que planteja Podemos, han de formar part d’allò que ells mateixos defineixen com a “casta”, i compartir escenari amb aquells que menyspreen i critiquen.

Em pregunto si un cop assaboreixin les mels de la responsabilitat seran capaces de renunciar a l'eròtica del poder que molt probablement exerciran, tant sigui governant com en papers d'oposició, propiciant els canvis de gestió reals que permetin canalitzar, de manera diferent, les demandes populars.

De moment ja han hagut de renunciar a aquella critica ferotge envers el bipartidisme i, utilitzant els colzes, intenten desplaçar un dels dos partits polítics que fins ara han sigut els protagonistes de l’alternança en els governs com és PSOE, erigint-se com l’única alternativa al conservadorisme però reconeixent, de manera explícita que l’única política viable d’esquerres per a contrarestar les polítiques de la dreta que representa PP només poden sorgir del socialisme.

Trist aquest incipient bagatge el que han iniciat aquests que, mostrant-se com a alternativa i exemple d'una regeneració democràtica que basen en la intel·lectualitat de la politologia moderna de la qual es presenten com a paradigma, només saben utilitzar el descrèdit de l'adversari polític para, en una clara estratègia de provocació, convertir-ho en enemic sobre el que disparar, i amagar una d'aquestes dues realitats: que són més del mateix i el seu objectiu, aprofitant-se de la necessitat conjuntural, és aconseguir el poder pel poder; o  que intenten fer realitat a Espanya el sistema polític que s'ha aplicat en altres països als quals han estat assessorant els seus dirigents, amb resultats realment qüestionables.