La seva raó de ser, el
seu naixement responia a fer realitat el principi de la democràcia pura: el
govern del poble pel poble, essent aquest poble el que marquès les pautes i les
directrius del que s’havia de portar a terme i, fins i tot, com havia de
fer-se.
I per aconseguir-ho plantejaven
trencar amb les mecàniques del propi sistema, no tan sols millorant-lo sinó
donant-li la volta com si d’unt mitjó es tractés, lapidant i fent desaparèixer els
actors actuals, en aquest cas els partits polítics de línea tradicional, creant
un concepte antipàtic i que traslladés menyspreu mediàtic, com és el de “casta”
política, oblidant que, si bé és cert que aquests partits politics han entrat
en una dinàmica de distanciament amb les inquietuds de la ciutadania, no és
menys cert que són l’essència dels mecanismes democràtiques.
Però clar, la democràcia
té unes regles de joc que administren, en plural, les organitzacions polítiques
amb representació, essent aquesta representació la que dona la possibilitat de
portar endavant la voluntat de fer modificacions. En síntesi, que per a
provocar i efectius els canvis que planteja Podemos, han de formar part d’allò
que ells mateixos defineixen com a “casta”, i compartir escenari amb aquells
que menyspreen i critiquen.
Em pregunto si un cop assaboreixin les mels de la
responsabilitat seran capaces de renunciar a l'eròtica del poder que molt
probablement exerciran, tant sigui governant com en papers d'oposició,
propiciant els canvis de gestió reals que permetin canalitzar, de manera
diferent, les demandes populars.
De moment ja han hagut de renunciar a aquella critica ferotge envers el bipartidisme
i, utilitzant els colzes, intenten desplaçar un dels dos partits polítics que
fins ara han sigut els protagonistes de l’alternança en els governs com és PSOE,
erigint-se com l’única alternativa al conservadorisme però reconeixent, de
manera explícita que l’única política viable d’esquerres per a contrarestar les
polítiques de la dreta que representa PP només poden sorgir del socialisme.
Trist aquest incipient bagatge el que han iniciat aquests que, mostrant-se
com a alternativa i exemple d'una regeneració democràtica que basen en la
intel·lectualitat de la politologia moderna de la qual es presenten com a
paradigma, només saben utilitzar el descrèdit de l'adversari polític para, en
una clara estratègia de provocació, convertir-ho en enemic sobre el que
disparar, i amagar una d'aquestes dues realitats: que són més del mateix i el
seu objectiu, aprofitant-se de la necessitat conjuntural, és aconseguir el poder
pel poder; o que intenten fer realitat a
Espanya el sistema polític que s'ha aplicat en altres països als quals han
estat assessorant els seus dirigents, amb resultats realment qüestionables.
Cap comentari:
Publica un comentari