dijous, 15 de gener de 2015

Carta Oberta a la Sra. Ana

Sra. Ana, quan el dissabte em va traslladar el seu malestar per la meva decisió li vaig dir que em sentia afalagat. No era el primer cop que algú em recriminava que no fes valer la meva aportació com a Regidor durant quasi 8 anys, i que hagués decidit no presentar la meva candidatura a encapçalar la llista del PSC a les Eleccions Municipals del 2015.

Li torno a repetir que la meva decisió era personal perquè, com sempre dic, jo puc aconseguir o no està a on voldria ser-hi, però el que tinc clar és que no hi serè on no vull, com no sigui obligat, i en aquest cas vaig ser jo qui va decidir no participar en un procés que creia no responia a la imatge de transparència i participació a la que es va comprometre el PSC, alhora que penso que tampoc beneficiava al projecte de ciutat que té el PSC i que, juntament amb els meus companys del Grup Municipal Socialista, hem defensat i fet realitat en gran mesura durant tots aquests anys.

Com he manifestat públicament, jo no vaig renunciar a ser alcaldable,  simplement vaig negar-me a ser escollit cap de llista del PSC mitjançant un procés de primàries intern, perquè creia que el candidat hauria de ser fruit del consens, demostrant una necessària unitat, o que bé sortís d’un procés en el que haguessin participat tots els ciutadans que volguessin, fossin o no afiliats al PSC (com és el seu cas) a banda d’estatuts i normatives internes.

Diuen que en política no només pesa el que es veu, si no que pesa molt el que es cou, i no podem obviar que aquí també es couen altres qüestions, però crec que jo he actuat amb coherència personal, fins el punt que ni vaig participar en la votació, encara que crec que el company que encapçalarà la candidatura del PSC té tants valor com jo per a ser-ho.

Però Sra. Ana, estic d’acord amb vostè, i amb tota humilitat afirmo que estic orgullós de la meva aportació a la política municipal. Com a mínim he dedicat part de la meva vida (8 anys són molts anys) a la meva ciutat fent allò que creia que era el millor per als meus veïns. I ho he fet de bona fe, sense mirar ni beneficiar carnets ni militàncies, com em deien l’altre dia en una botiga de la ciutat.

I sense beneficar tampoc a ningú de la meva família ni jo mateix, malgrat que alguns hagin volgut vendre el contrari.

He tingut la sort de que la política municipal no és el meu modus vivendi, i que la meva dedicació s’ha traduït moltes vegades en un desgast econòmic, personal i professional que només ha estat compensat per la satisfacció d’haver fet el que creia que s’havia de fer.

No sé si continuaré dedicant part del meu temps a la política municipal de Sant Feliu de Guíxols però li puc assegurar, Sra. Ana, que les mostres de suport i reconeixement que he rebut, entre elles la seva són el millor premi que puc rebre.


Gràcies 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada