Sra. Ana, quan el
dissabte em va traslladar el seu malestar per la meva decisió li vaig dir que em
sentia afalagat. No era el primer cop que algú em recriminava que no fes valer
la meva aportació com a Regidor durant quasi 8 anys, i que hagués decidit no
presentar la meva candidatura a encapçalar la llista del PSC a les Eleccions
Municipals del 2015.
Li torno a
repetir que la meva decisió era personal perquè, com sempre dic, jo puc aconseguir
o no està a on voldria ser-hi, però el que tinc clar és que no hi serè on no
vull, com no sigui obligat, i en aquest cas vaig ser jo qui va decidir no participar
en un procés que creia no responia a la imatge de transparència i participació
a la que es va comprometre el PSC, alhora que penso que tampoc beneficiava al
projecte de ciutat que té el PSC i que, juntament amb els meus companys del
Grup Municipal Socialista, hem defensat i fet realitat en gran mesura durant
tots aquests anys.
Com he manifestat
públicament, jo no vaig renunciar a ser alcaldable, simplement vaig negar-me a ser escollit cap de
llista del PSC mitjançant un procés de primàries intern, perquè creia que el
candidat hauria de ser fruit del consens, demostrant una necessària unitat, o que
bé sortís d’un procés en el que haguessin participat tots els ciutadans que volguessin,
fossin o no afiliats al PSC (com és el seu cas) a banda d’estatuts i normatives
internes.
Diuen que en
política no només pesa el que es veu, si no que pesa molt el que es cou, i no podem
obviar que aquí també es couen altres qüestions, però crec que jo he actuat amb
coherència personal, fins el punt que ni vaig participar en la votació, encara
que crec que el company que encapçalarà la candidatura del PSC té tants valor
com jo per a ser-ho.
Però Sra. Ana,
estic d’acord amb vostè, i amb tota humilitat afirmo que estic orgullós de la
meva aportació a la política municipal. Com a mínim he dedicat part de la meva
vida (8 anys són molts anys) a la meva ciutat fent allò que creia que era el
millor per als meus veïns. I ho he fet de bona fe, sense mirar ni beneficiar
carnets ni militàncies, com em deien l’altre dia en una botiga de la ciutat.
I sense beneficar
tampoc a ningú de la meva família ni jo mateix, malgrat que alguns hagin volgut
vendre el contrari.
He tingut la sort
de que la política municipal no és el meu modus vivendi, i que la meva
dedicació s’ha traduït moltes vegades en un desgast econòmic, personal i
professional que només ha estat compensat per la satisfacció d’haver fet el que
creia que s’havia de fer.
No sé si
continuaré dedicant part del meu temps a la política municipal de Sant Feliu de
Guíxols però li puc assegurar, Sra. Ana, que les mostres de suport i
reconeixement que he rebut, entre elles la seva són el millor premi que puc
rebre.
Gràcies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada