L’aprovació ahir
pel Ple Municipal de Sant Feliu de Guíxols de l’adequació de llocs de treball
de la plantilla municipal, ha representat la consecució d’un objectiu consolidable
del que vàrem posar les bases al 2008 i que ara s’ha fet realitat, i que suposa
equilibrar la regularització salarial amb els objectius a assolir com Ens productiu
de servei.
Volíem aconseguir
un model de gestió assimilable a la denominada “avaluació pel desenvolupament o
gestió per competències”, i si bé és cert que la rigidesa de la pròpia
administració podia complicar la complexa aplicació d’aquest sistema de gestió
de recursos humans, no és menys cert que la valoració de la implicació, de l’efectivitat,
de la disposició o de la formació poden ser aparentment subjectius, però milloren de manera constatada ic contrastada substancialment la productivitat i
eficiència, i això és primordial en una administració pública que té la seva raó de ser, únicament, pel servei actiu
vers el ciutadà.
Reconec que és
complex per a qui no sap, i tampoc pretenc que un profà entengui la complexitat
d’aquest positiu model de gestió, però certes actituds i posicionaments
polítics que es van produir ahir en el decurs del Ple venen a posar de manifest
que ni la decència, ni la sensibilitat, ni la humilitat són valors arrelats en
certs “políticastros de medio pelo” que no tenen més escenari per a escoltar-se
que el Ple o la dutxa, i que en un intent de vana i buida autoexaltació per a
demostrar la seva incapacitat i incompetència, només poden utilitzar com arma
la única eina que té la mediocritat per amagar les pròpies mancances: les
qüestions personals.
Clar, i després
queden en evidència i el ridícul, amb mediàtiques afirmacions que falten a
veritat, amb un clar intent de confondre al personal i generar dubtes sobre la
integritat i honestedat d’altres persones, recolzant-se en suposades incompatibilitats
ètiques que en boca d’aquests personatges i coneixent alguna part del seu
recorregut, només poden generar un penós somriure.
Amb tot el
respecte (o no!), que un empresari es permeti qüestionar l’ètica en la negociació
col·lectiva de dues persones que han demostrat i continuen demostrant la seva
equanimitat i els seus principis, encara que tinguin relació personal, és
mesquí, barroer i amoral; i és traspassar les línees vermelles existents entre
qüestions personals / professionals / personals que un polític honrat, encara
que sigui empresari, mai pot traspassar.
Puc assegurar que
si, malgrat el qüestionament d’aquests
polítics, al final els treballadors milloren les seves condicions laborals i
salarials, i això es tradueix en major efectivitat i eficiència vers el servei
a la ciutadania, he aconseguit el meu objectiu inicial del 2008, i em
rellisquen segons quines acusacions fetes per segons qui.
Que sigui benvinguda
aquesta incompatibilitat ètica entre dues persones, amb parentesc o sense; prefereixo
aquesta inexistent incompatibilitat que la auto incompatibilitat ètica que demostra
combatre amb poc èxit aquest polític local.
Cap comentari:
Publica un comentari