Adversaris o enemics polítics

Puc assegurar que no és el mateix. Ni de bon tros!

L’adversari és aquell que competeix pels mateixos objectius que tu. No cal dir que els adversaris volen guanyar, per això competeixen, però ho fan des de la lleialtat que implica una lluita noble, sense subterfugis ni males arts; perquè un adversari no necessita humiliar a l’altre amb una golejada

Els enemics, en canvi, es mouen en el conflicte, des de l’odi i amb el desig de fer mal, i encara que en aparença tenen un objectiu no el tenen, perquè el que volen és simplement guanyar al contrari, trepitjar-lo si és possible, sense importar-li el mal que li pot fer; perquè el que volen realment és fer mal.

S’apropen les Eleccions Municipals i em pregunto si les actituds de confrontació quasi violenta que hem patit durant aquesta legislatura a l’àmbit de la política local, apareixeran amb molta més virulència; i el que hauria ser la participació en uns comicis electorals des de la total normalitat democràtica, alguns voldran convertir-la en una guerra entre enemics, i continuar actuant des del principi del  “tot s’hi val”, com fins ara.

Clar, preveient una aritmètica representativa atomatitzada, desprès de les eleccions s’haurà de governar i tan des de la responsabilitat de l’exercici de Govern com des de la noble responsabilitat de l’oposició, i els que han actuat com adversaris podran arribar a acords puntuals que els permeti assolir gran part dels compromisos programàtics amb els que han participat, perquè segur es podran trobar coincidències en objectius específics, i comuns denominadors en els mecanismes i les prioritats, que és on radicaran salvables diferències.

El que s’ha de tenir clar és que pactar, consensuar o acordar són conceptes que es poden desenvolupar si els esforços estan actuar en benefici dels ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu de Guíxols, però si l’objectiu és simplement escombrar al que hauria ser adversari i convertir-lo en enemic, només hi ha dues conseqüències, i totes dues perjudicials pels interessos de la ciutat.

Si els que veuen als adversaris com enemics tenen prou recolzament per actuar en solitari, ens trobarem amb una manera de governar basada en l’imperatiu legal; i si les urnes els col·loquen a l’oposició, estaran en permanent estat de bel·ligerància, com el que estem patint fins ara, amb un clar i únic objectiu, llançar torpedes a l’acció de govern per impedir governar.