dissabte, 1 de novembre de 2014

Reductio ad absurdum

Volia deixar en un apartat diferenciat l’acusació que estan fent per argumentar la petició de dimissió que m’està reclamant CCOO, afirmant que no hauria d’estar a la mesa de negociació per tenir interessos familiars dins de l’Ajuntament.

Ja sé que algú pot dir que és subjectiu, però desprès de molts anys he demostrat que el que sigui dur negociant no és sinònim de prepotència, sinó tot el contrari, ja que el meu objectiu és assolir sempre acords que siguin el més beneficiosos possible per totes les parts. I al meu compte de resultats, actuant tant com a mediador o com negociador, apareix una xifra molt més elevada d’acords que la de trasllat obligat a decisions arbitrals o judicials.

Com a exemple, fins i tot reconegut dijous al vespre per un dirigent de CCOO, he demostrat que no és garantia de trencar el meu principi d’equanimitat tenir l’altre costat de la taula un familiar, com acusa aquest sindicat. Són memorables alguns enfrontaments amb una Delegada Sindical de l’Ajuntament, que té la “desgràcia” i jo l’orgull de que ser la meva esposa.

Plantejar aquest suposada incompatibilitat només pot estar justificat per dos diferents raons, a banda de posar en dubte la meva persona i professionalitat:

1.    Perquè perjudico als treballadors. Home!, sóc dur però no masoquista, i es necessita tenir molt poc “fuste” per afirmar que actuaré en contra dels treballadors de l’Ajuntament, essent la meva esposa una treballadora d’aquest Ens Local! Afirmar això és absurd.

2. Perquè beneficio als treballadors, doncs la meva esposa es part de l’Ajuntament. Curiós que això ho plantegi com factor negatiu un sindicat de classe que, a diferència del sindicalisme corporativista, representa a i té l’obligació de defensar a tots els treballadors!.

Encara més absurd perquè, si fos així el que haurien d’intentar és aprofitar-se de la situació en benefici del col·lectiu perquè, a ningú se li pot escapar, que estem parlant d’una negociació col·lectiva que afecta a tota una plantilla.

No és necessari aplicar aquella eina lògica de la Reductio ad absurdum per afirmar que l’afirmació que fan aquests companys és això, un absurd.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada