Volia deixar en un
apartat diferenciat l’acusació que estan fent per argumentar la petició de
dimissió que m’està reclamant CCOO, afirmant que no hauria d’estar a la mesa de
negociació per tenir interessos familiars dins de l’Ajuntament.
Ja sé que algú pot dir que
és subjectiu, però desprès de molts anys he demostrat que el que sigui dur
negociant no és sinònim de prepotència, sinó tot el contrari, ja que el meu
objectiu és assolir sempre acords que siguin el més beneficiosos possible per
totes les parts. I al meu compte de resultats, actuant tant com a mediador o
com negociador, apareix una xifra molt més elevada d’acords que la de trasllat obligat
a decisions arbitrals o judicials.
Com a exemple, fins i
tot reconegut dijous al vespre per un dirigent de CCOO, he demostrat que no és
garantia de trencar el meu principi d’equanimitat tenir l’altre costat de la
taula un familiar, com acusa aquest sindicat. Són memorables alguns
enfrontaments amb una Delegada Sindical de l’Ajuntament, que té la “desgràcia”
i jo l’orgull de que ser la meva esposa.
Plantejar aquest
suposada incompatibilitat només pot estar justificat per dos diferents raons, a
banda de posar en dubte la meva persona i professionalitat:
1. Perquè perjudico als treballadors. Home!, sóc dur però no
masoquista, i es necessita tenir molt poc “fuste” per afirmar que actuaré en
contra dels treballadors de l’Ajuntament, essent la meva esposa una
treballadora d’aquest Ens Local! Afirmar això és absurd.
2. Perquè beneficio als treballadors, doncs la meva esposa
es part de l’Ajuntament. Curiós que això ho plantegi com factor negatiu un
sindicat de classe que, a diferència del sindicalisme corporativista, representa
a i té l’obligació de defensar a tots els treballadors!.
Encara més absurd
perquè, si fos així el que haurien d’intentar és aprofitar-se de la situació en
benefici del col·lectiu perquè, a ningú se li pot escapar, que estem parlant d’una
negociació col·lectiva que afecta a tota una plantilla.
No és necessari aplicar aquella
eina lògica de la Reductio ad absurdum per afirmar que l’afirmació
que fan aquests companys és això, un absurd.
Cap comentari:
Publica un comentari