diumenge, 16 de novembre de 2014

La meva etapa a la policia

Sense entrar en detalls ni personalismes, el descrèdit de la Policia Local al 2007 envers la població era un fet inqüestionable reconegut per la majoria dels agents i comandaments, i la necessària complicitat entre ciutadania i aquest cos de seguretat era totalment inexistent, el que provocava que la policia es percebés quasi com un enemic.

Edat, vicis de servei, desídia, comoditat, manca d’efectius, organització, ..., moltes eren les raons que em van portar a plantejar-me que el cos de Policia de Sant Feliu de Guíxols necessitava que se li dones la volta “com si fos un mitjó”, i que en l’horitzó de quatre anys no tingués gaire similitud amb el que em vaig trobar. Com vaig dir un cop, en una intervenció pública, el meu objectiu era aconseguir una policia preventiva, i que l’uniforme blau traslladés confiança i tranquil·litat a la població.

Per aconseguir-ho necessitava la complicitat dels components del cos (o de la gran majoria), i en aquest sentit no vaig tenir cap problema en reunir-me en assemblea més d’un cop, tots junts agents i comandaments, intentant que aquest corporativisme endogàmic que tenen tots els cossos policials es convertís en una sinergia positiva projectada a la població.

Aquí haig de dir que sinó hagués tingut el recolzament i la implicació de la majoria de la plantilla, ara no podríem dir que:

Amb l’objectiu dels 48 agents que indica el rati en una població com Sant Feliu, així com rejovenir la plantilla, en dos anys vam créixer en 10 efectius, a més d’interins de temporada.

Es van crear nous serveis, entre ells el de proximitat, el de medi ambient o el de platges.

Es va invertir en nou material. Vehicles, motos, bicicletes, barca. Per primer cop l’Ajuntament de Sant Feliu va adquirir dos vehicles pel sistema de rènting. I aquí tampoc podem oblidar la incorporació d’un nou vehicle tot terreny per a Protecció Civil.

Es va impulsar la formació específica; fins i tot alguns mòduls compartits amb altres municipis.

Es va millorar la piràmide de comandament i de responsabilitats (coordinacions).

Es van millorar les vies i els mecanismes per a fer més fluida la col·laboració entre els diferents cossos de seguretat.

La racionalització en els emoluments va col·locar a la Policia Local de Sant Feliu com la segona millor reconeguda (comparativa d’hora a hora) de la zona, objectivant els conceptes retributius, adequant-los a la realitat i a les necessitats del servei. (Inclusions de productivitats subjectives a l’específic, eliminació d’hores extres, creació del plus de prolongació de jornada, etc.)

És va reconèixer i reglar la segona activitat, com a sortida per els agents que puguin veure minvades les seves capacitats físiques.

Es van aplicar mobilitats externes i internes per a millorar les relacions personals, com factor essencial de servei.

Es van atendre totes les necessitats col·lectives per la millora del servei, i mai vaig prendre decisions supeditades a mesures de pressió ni al xantatge polític i personal.

Sincerament, en dos anys i nou mesos crec que vam aconseguir molt, encara que malauradament en un any i tres mesos es va retrocedir més del que havíem avançat; però això és un altra història!.

Des de aquest petit repàs, un reconeixement a la plantilla de la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols que durant aquella etapa van demostrar la seva implicació i el seu compromís.  
        

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada