dissabte, 29 de novembre de 2014

Diàspora

Fa vàries setmanes vaig dir que els companys i companyes que ja feia temps anunciaven la seva marxa del PSC, la farien efectiva l’1 de desembre, encara que estic segur que no era la data desitjada, però sí la data límit, atenent als esdeveniments al voltant de la interpretació previsible que es faria del 9-N.

Estic segur que la data hauria sigut una altra si el PSC, legítimament, hagués respòs a la provocació que ha representat conviure amb companys i companyes que, des de tots els àmbits de la representativitat política, havien declarat públicament que estaven treballant des del PSC per a presentar candidatures als futurs i diferents comicis electorals en contra del PSC.

Però no ha estat així, i el bombo i platillo amb el que haguessin marxat ha quedat en silenci incòmode, i que tindrà un ressò mediàtic proporcional a les decisions que a partir d’ara es puguin prendre.

Segons estatuts, al PSC no pot haver-hi doble militància, i aquí sí que hi ha una demostració de coherència, doncs han d’abandonat el PSC perquè a partir d’ara militaran en una altra formació política.

Ara!, el moll de la qüestió no és la militància, sinó la representativitat que aquests companys i companyes han aconseguit sota el paraigües del PSC; i aquí no hi ha subordinades ni condicionals sinó un fet constatat, perquè tots ostenten algun tipus de representació política per haver format part de candidatures amb l’aval del Partit dels Socialistes de Catalunya.

No serè jo, un simple militant, qui exigeixi que els Parlamentaris deixin la seva acta com a tal, ni que els Regidors deixin de ser-ho. És una qüestió de consciència, de coherència i del sentit comú de cadascú i que entra dins de les argumentacions que es vulguin adduir per auto justificar-se.

Clar, un també té la seva manera de veure les coses, i si aquests companys i companyes haguessin pres la decisió de marxar del PSC sense anuncis promocionals ni declaracions mediàtiques, el que fossin o no militants podria tenir la mateixa importància que quan un independent s’incorpora a una candidatura del PSC, i es podria formar part d’un mateix equip de treball sense cap tipus de problema, respectant, això sí, el projecte sota el que es van presentar a les eleccions; i no parlo de disciplina de grup!.

Però és que anuncien públicament que abandonen el PSC, i en comptes de demanar respecte a la seva llibertat, que la tenen, es permeten el luxe d’exigir que no se’ls titlli ni de traïdors ni de trànsfugues, amb clara intenció de provocar de manera perversa la reacció del PSC que, per cert, seria lògica.

M’agradaria creure que no s’hauria d’exigir a aquests companys i companyes que abandonen el PSC a deixar la representativitat que no ostenten pel resultat directe de les urnes; és a dir, m’agradaria pensar que la coherència i la raó els obligarà a abandonar aquells càrrecs pels que el PSC, com a partit polític, els va nomenar.

Altra història és la representativitat fruit del compromís directe amb la ciutadania i que, sobretot a l’àmbit municipal, podria donar lloc a una interpretació que permetés complir amb el programa amb el que el PSC va concórrer al 2011, perquè essent cert que en unes eleccions municipals es voten llistes tancades - la qual cosa obligaria a demanar que deixin l’acta de Regidor -, no és menys cert que el compromís respon al model de ciutat que defensa el PSC, i no a qüestions identitàries que no apareixien en el programa electora.

I sí que és cert que tenint la seva importància i essent l’aparent raó de la renúncia a la militància, l'element independentista s’hauria d’aparcar i tractar en un altre fòrum de debat, donant prioritat al que és realment important pels ciutadans i ciutadanes a nivell municipal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada