diumenge, 16 de novembre de 2014

De 6/2007 a 4/2010

Sí, m’han ficat en una guerra sindical que no és la meva; en absolut!

En un procés d’eleccions sindicals han volgut “vendre” els meus favoritismes amb un sindicat o amb un altre; també puc afirmar que en absolut!.

Puc tenir simpaties - que les tinc! – amb unes sigles determinades, semblant a les que pot tenir un àrbitre amb un equip o amb un altre, sense que això sigui un element determinant per trencar la seva equanimitat.

I d’això puc presumir!. Fins i tot aquells que ara només els hi ha quedat l’arma de l’acusació infame contra la meva persona per a defensar unes postures que són contràries al sindicalisme de classe, saben que és veritat perquè, i així ho han reconegut públicament, quan actuo en representació de la part social no m’importen les sigles, de la mateixa manera que quan ho faig en representació de la patronal, tampoc m’importen tenen cap incidència en les meves actuacions i decisions, ni simpaties ni filiacions.

Únicament em mou l’objectiu de l’acord, i com he dit moltes vegades, els meus índexs d’èxits són infinitament més elevats que els de “sense acord”.

I com no trobo just que ara, (convidat de pedra en una gerra sindical que, repeteixo, no és la meva), és vulguin qüestionar les meves actuacions quan entre juny del 2007 i abril de 2010 vaig exercir de Regidor de Governació i de Regidor de Recursos Humans per delegació de l’Alcalde Pere Albó em permeto el luxe, per a major satisfacció personal, posar negre sobre blanc el que vaig fer durant aquella etapa de la que em sento realment orgullós, mitjançant dues “entrades” en la que és, com sempre dic, casa meva vitrual: el meu blog personal.

Sempre m’agrada recordar el que em va dir, amb un somriure al llavis, el President de la Generalitat i amic José Montilla quan es va assabentar de quines eren les meves delegacions. “Ostres Juanjo, Policia i Personal, t’estimen molt poc però tal com ets, te’n sortiràs”. 
         

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada