dissabte, 1 de novembre de 2014

A qui posen en perill? Als treballadors

Molt ressò mediàtic ha tingut l’ara ja negociat i aprovat conveni col·lectiu dels treballadors de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Fins i tot, quan el proppassat dijous el Ple Municipal Ordinari va aprovar aquest acord, com és preceptiu, es va escenificar un acte de legitima “reivindicació sindical” per part del sindicat no signant centrada, sobretot, en dos temes: l’avís d’una demanda davant la justícia (si es creu que s’han lesionat els drets dels treballadors és obligatori que l’interposin), i la petició de dimissió del Regidor que ha portat les negociacions d’aquest conveni “per haver portat a l’Ajuntament a una situació de confrontació, per haver trencat la RUTA i per haver estat a la mesa tenint interessos familiars”. (això dels interessos familiars ha de tenir un altre tractament i anàlisi)

Agra debat, que no per manca de formes, en que sembla va sobtar que jo no intervingués en el Ple Municipal, però em pregunto per què havia d’intervenir si, paradoxalment, ni els polítics en el decurs del debat van qüestionar  l’acord, com tampoc va fer-ho el sindicat en la seva intervenció; i això era el que realment s’havia de debatre i aprovar.

Els Regidors d’altres grups havien de justificar la seva postura i fer visible el no recolzament (ho entenc, encara que no ho comparteix) i, en comptes d’utilitzar arguments lògics es van confondre en una nuvolosa basada en les manifestacions d’un sindicat determinat - el que no està d’acord en la signatura però sí en el redactat (?) – i no de la resta de sindicats als que suposo no els hi van demanar informació; en la urgència de l’aprovació (que és l’argument que recolza la impugnació anunciada per aquest sindicat), i en la manca en d’informació.

La urgència ja va quedar aclarida en el Ple Municipal: és una qüestió que parteix dels tècnics municipals, que no de criteris polítics, per a garantir la salvaguarda i aplicació del conveni i no fer perillar els efectes retroactius.

I en quan a una suposada manca d’informació política, només fa falta relacionar la cronologia:

El 21/10, en Comissió Informativa jo mateix informo que el debat sobre aquest conveni al traslladarem a una altra reunió, prèvia al Ple, debut a que CCOO ha demanat una mediació al TLC, cosa que podria fer canviar els termes de l’expedient del Ple, que no el contingut del articulat. Jo mateix dono totes les explicacions que demanen els membres de la Comissió i em comprometo a passar tota la informació actual i la posterior.

El 23/10, tots els grups reben el text acordat.

El 28/10, tots els membres de la Comissió Informativa reben l’acta i l’informe sobre l’acte de mediació del TLC que es va celebrar el divendres dia 24/10.

El 30/10, un hora abans del Ple Municipal, es celebra Comissió Informativa per a dictaminar aquest punt, i tan la Regidora de RH com jo mateix expliquem l’acord, la cronologia dels fets i responem a totes aquelles qüestions que els Regidors plantegen, de manera contrastada i sempre amb documentació a la ma.

Només queda preguntar-se, llavors: si el redactat està bé perquè ningú el qüestiona; si la urgència respon a una qüestió tècnica de terminis per a salvaguardar l’efecte retroactiu; si els Regidors tenen tota la informació documental i de paraula sobre l’acord i la negociació; i si tothom té la constància documental de que el conveni està recolzat per un aproximadament 90 %, de la plantilla, a què obeeixen posicionaments polítics no favorables a un acord fruit de la negociació col·lectiva?

Possiblement hauríem de fer una anàlisi de cadascuna de les intervencions i dels diferents posicionaments, però això ja ho faran els treballadors perquè, el que sí crec és que té poca legitimitat política posicionar-se en un litigi de sigles davant unes eleccions sindicals que, segons reconeixen tots els “actors”, és el fons de la qüestió.

Malauradament, els únics interessos que estan en perill són els dels treballadors!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada