9-N. Tots qüestionats

Avui, 9N, és d'aquells dies que es retro-alimenten de la llibertat d'expressió i de l'exercici de la democràcia però que, paradoxalment, serà un dia en el que tots ens qüestionarem mútuament per exercir aquest dret; i no pel que votis o no votis (que també ho seria si el vot no fos secret), si no per no acudir a votar; opció també democràtica i lliure que aquells que veuen en un possible SISI del 9-N com a única solució per als problemes de Catalunya, entenen com una quasi  traïció pàtria i totalment il·legítima.

Jo no aniré a votar, i sóc conscient que una altra vegada seré qüestionat per prendre una decisió, repetidament anunciada i reiteradament argumentada. Però és la meva opció, que hauria de merèixer tant respecte com la del NO, la del SINO, la del SISI o fins a la del que decideix provocar que el vot sigui NUL. 

Però jo sí respectaré al que pensi que acudint avui a votar contribueix a millorar la situació social que sofrim, encara que jo pensi tot el contrari; més encara, el que pensi així, hauria d'obligar-se ell mateix a acudir a les urnes.

En síntesi, que jo no contribuiré a les valoracions que es puguin fer de les cues en la porta dels col·legis. S'ha de dir que és normal que els que hagin acudit a votar provoquin cues. Faltaria més! A l'esperança i il·lusió de molts, també s'ha de sumar els pocs punts de votació, que no urnes, posats a la disposició dels potencials votants.

Però tampoc sóc d’aquella majoria o minoria silenciosa que alguns volen capitalitzar, i per això vull exigir que a partir del 10-N, els responsables polítics d'aquesta jornada d'avui siguin capaços de fer una anàlisi el més asèptic possible, sense aquells triomfalismes o victimismes innecessaris que es fan dels resultats en tots els comicis electorals, en els que curiosament ningú perd o la pèrdua sempre està justificada.

Perquè a partir de demà, i més necessàriament que mai si volem més igualtat, més justícia social i recuperar l'estat del benestar que ens han decapitat, TOTS els catalans – amb independència de l'opció que avui hàgim escollit -, hem de ser conscients que nostra única possibilitat és avançar junts objectiu al que avui, malauradament, el 9-N no ha contribuït.