dissabte, 4 d’octubre de 2014

Prostituint el concepte de poble

“El poble diu…” Aquesta és l’afirmació sobre la que es basa l’actual moviment independentista de Catalunya per a justificar l’exercici del dret d’autodeterminació reconegut per la Declaració Universal dels Drets Humans.

Per legitimar aquesta accepció com a voluntat popular i considerar un poble com a tal, un ha dimensionar el que volem entendre com a poble, més enllà de la definició que del llatí “populus” s’aplicava a l’antiga Roma i que sustentada en una clara discriminació basada en classes socials, diferenciava les decisions en lleis, que eren les que provenien del “poble”, i plebiscits, que provenien de la plebe.

Si s’entén com a poble als membres que conformen el conjunt de persones unides per llaços territorials, culturals, ètnics, històrics, religiosos, lingüístics i, fonamentalment, de pertinència a una gran família, podem afirmar que aquells polítics que lideren la reivindicació de la independència de Catalunya estan confonent els termes ciutadania i poble, arrogant-se una representativitat majoritària que podrien tenir com a poble i que sí tindrien, que no tenen, com a ciutadans.

I és aquí a on comença la perversitat d’aquests polítics, en un clar intent de prostituir el concepte de poble, donant-li dimensió de ciutadania i atribuint-li la sobirania popular quan és el conjunt de la ciutadania qui realment l’ostenta.

Per sort una de les característiques de Catalunya és la diversitat provocada per una constatada capacitat d’acollida, assumint com un valor el mestissatge, com defenia el President Maragall, i que crec ens hauria de fer superar conceptes d’endogàmia identitària, deixant de banda el concepte de poble o ampliant-lo a àmbits d’influència territorial més extensos i, fins i tot creixents.

En referència a aquest litigi de dubtoses conseqüències, en cap cas positives, que per intransigència i manca de visió de futur estan provocant els Governs de l’Estat i el de la Generalitat de Catalunya, em ve a la memòria una cançó que va ser referent a l’època de la transició espanyola i que hauria de fer reflexionar al PP i a CiU, obligant-los a renunciar a la seva irresponsable actitud d’aliment a la confrontació, iniciant un diàleg que cap dels dos han volgut posar en marxa.

Entre d’altres altres coses la cançó deia que:

Con una frase no se gana un pueblo, ni con un disfrazarse de poeta
A un pueblo hay que ganarlo con respeto, un pueblo es algo más que una maleta.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada