Ahir el Primer
Secretari del PSC, en Miquel Iceta, deia que la “nació” és un concepte tan difícil
de definir que ell ha optar per fer-ho dins d’allò que podem anomenar “sentiment”.
I bàsicament m’agrada
la seva conclusió, sobretot per la seva
aplicació en la situació que estem vivint a Catalunya: per ser fruit de la
consciència, al contrari que les emocions, els sentiments són controlables i
això permetria empatitzar entre sentiments diferenciats.
Però clar, tenim
un problema, perquè els sentiments deurien ser fruit de vivències pròpies o induïdes,
intentant que no siguin susceptibles d’interpretacions, i en el cas actual és
molt difícil trobar empatia amb un sentiment que es remunta al 1714.
I per una
senzilla raó: és una situació que, per no haver-la viscut de primera mà, s’ha
de basar en una diferent historia, depenent de qui fa la interpretació, afirmant
uns que al 1714 Catalunya va perdre la seva independència i ara es vol
recuperar, i els altres que Catalunya no era ni ha sigut mai independent.
Però cert és que,
amb arguments històrics o actuals, hi ha bona part de catalans que volen la
independència, de la mateixa manera que bona part dels catalans volem continuar
formant part de l’Estat espanyol. Dues opcions que, per ser respectables, ens han
de permetre trobar l’empatia necessària per a que, inicialment, puguin
cohabitar.
I aquí entra la
definició de nació que feia en Miquel Iceta: el sentiment, perquè sí que la
gran majoria de catalans i catalanes, siguin independentistes o federalistes, coincidim
en que som una nació, i que com a tal, volem ser considerats.
L’articulació de
com volem funcionar com a nació, i de com hem d’articular la federació o, fins
i tot, la confederació de Catalunya com Estat amb la resta de nacionalitats
espanyoles, ha de ser posterior a la manifestació unitària de voluntats,i fruit
del diàleg i la negociació, tal i com defensa el PSC.
El sentiment com
a nació, que no sentiment nacionalista, llavors sí que serà inqüestionable, i ens podrem dedicar, com a nació i des de la responsabilitat, a combatre les desigualtats i la injustícia social.
Cap comentari:
Publica un comentari