divendres, 24 d’octubre de 2014

Impunitat

Sembla que el dedicar-se a la política implica estar en el punt de mira de tothom i que, amb total i plena impunitat, qualsevol ciutadà pugui llençar insinuacions sobre honorabilitat del també ciutadà que, encara que sigui a temps parcial, dedica part de la seva vida al noble art del servei a la ciutadania.

Si el ciutadà llença insinuacions injurioses o, fins i tot, acusacions sobre el polític, es circumscriu i es justifica amb l’exercici de la llibertat d’expressió, dret al que molts polítics, paradoxalment, hem dedicat part de la nostra vida a defensar.

Però el polític també és un ciutadà amb els mateixos drets que qualsevol, i encara que hagi qui aprofiti el seu estatus de “poder” per aconseguir prebendes personals, la renúncia a l’honradesa no és un estereotip del polític , per la qual cosa afirmo amb rotunditat, com ho he fet en infinitat d’ocasions, que no tots els polítics són iguals.

Per això reivindico que no hi hagi cap impunitat per a les accions que posen en dubta l’honorabilitat de la política, i que aquells que amb insinuacions posen en dubta aquesta honorabilitat, tan sigui des de l’àmbit de la privacitat com des de l’àmbit de la pròpia acció política, siguin considerats com a còmplices si no han posat a disposició de la justícia uns fets delictius dels que en teoria tenen coneixement, o bé que siguin considerats com actors d’un acte de difamació i injúries si la seva acusació/insinuació es resposta a la seva rancúnia per no haver aconseguit allò que havien demanat al polític de torn o, des de l’àmbit polític, com iniciativa per a desprestigiar i aconseguir rèdit.

És fàcil insinuar impunement maniobres fosques sobre concessions a familiars o amics, per exemple. Suposo que la mateixa impunitat pot tenir el polític denunciant que no insinuant públicament, que aquest personatge ha demanat, per exemple, que es col·loqui al seu fill a l’Ajuntament, o que es venguin els seus productes en dependències municipals, o que es cedeixin instal·lacions municipals de manera gratuïta per a fer efectives activitats particulars amb ànim de lucre.

És fàcil insinuar impunement tractes de favor a certes empreses. I vull pensar que la mateixa impunitat té aquest polític al destapar que aquest personatge té lligams personals o professionals amb una empresa del mateix sector que no ha aconseguit, de manera legal, una concessió, però que volia aconseguir-la.

És fàcil insinuar impunement tràfic d’influències. I crec que també hauria de tenir la mateixa impunitat si el polític denunciés un intent de pressió que aquest ciutadà ha portat a terme per aconseguir més categoria laboral o un treball a l’Administració local sense que hi hagi oposició prèvia o un ascens sense justificació.

Sí, és fàcil insinuar des de la covardia o de la rancúnia accions suposadament punibles portades a terme per polítics i que, per impossibles de demostrar a l’àmbit judicial, gaudeixen de la impunitat de la mateixa insinuació.

Però crec que ja n’hi ha prou, i que els polítics de petit format (com jo dic dels polítics dedicats al servei a la ciutadania des de l’àmbit local) hem de començar a reivindicar i exigir que la nostra figura no ha de ser objecte de deteriorament interessat i que, de la mateixa manera que estem supeditats a la investigació d’ofici per possibles faltes irresponsables i recriminables, també els ciutadans han de ser objecte d’actuacions d’ofici quan actuen per a desacreditar la política, perquè si bé és cert que el polític, que també és ciutadà, ha d’actuar amb total transparència, no pot ser mai objecte d’insinuacions personals delictives sense justificació, fetes des de la impunitat, perquè això és posar en perill la pròpia essència de la democràcia.

Això sí, cap impunitat al que la faci. Qui la faci que la pagui!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada