Sembla que el
dedicar-se a la política implica estar en el punt de mira de tothom i que, amb
total i plena impunitat, qualsevol ciutadà pugui llençar insinuacions sobre honorabilitat
del també ciutadà que, encara que sigui a temps parcial, dedica part de la seva
vida al noble art del servei a la ciutadania.
Si el ciutadà
llença insinuacions injurioses o, fins i tot, acusacions sobre el polític, es circumscriu
i es justifica amb l’exercici de la llibertat d’expressió, dret al que molts polítics,
paradoxalment, hem dedicat part de la nostra vida a defensar.
Però el polític
també és un ciutadà amb els mateixos drets que qualsevol, i encara que hagi qui
aprofiti el seu estatus de “poder” per aconseguir prebendes personals, la renúncia
a l’honradesa no és un estereotip del polític , per la qual cosa afirmo amb
rotunditat, com ho he fet en infinitat d’ocasions, que no tots els polítics són
iguals.
Per això
reivindico que no hi hagi cap impunitat per a les accions que posen en dubta l’honorabilitat
de la política, i que aquells que amb insinuacions posen en dubta aquesta
honorabilitat, tan sigui des de l’àmbit de la privacitat com des de l’àmbit de la
pròpia acció política, siguin considerats com a còmplices si no han posat a
disposició de la justícia uns fets delictius dels que en teoria tenen
coneixement, o bé que siguin considerats com actors d’un acte de difamació i injúries
si la seva acusació/insinuació es resposta a la seva rancúnia per no haver
aconseguit allò que havien demanat al polític de torn o, des de l’àmbit polític,
com iniciativa per a desprestigiar i aconseguir rèdit.
És fàcil insinuar
impunement maniobres fosques sobre concessions a familiars o amics, per
exemple. Suposo que la mateixa impunitat pot tenir el polític denunciant que no
insinuant públicament, que aquest personatge ha demanat, per exemple, que es col·loqui
al seu fill a l’Ajuntament, o que es venguin els seus productes en dependències
municipals, o que es cedeixin instal·lacions municipals de manera gratuïta per
a fer efectives activitats particulars amb ànim de lucre.
És fàcil insinuar
impunement tractes de favor a certes empreses. I vull pensar que la mateixa impunitat
té aquest polític al destapar que aquest personatge té lligams personals o
professionals amb una empresa del mateix sector que no ha aconseguit, de manera
legal, una concessió, però que volia aconseguir-la.
És fàcil insinuar
impunement tràfic d’influències. I crec que també hauria de tenir la mateixa impunitat
si el polític denunciés un intent de pressió que aquest ciutadà ha portat a
terme per aconseguir més categoria laboral o un treball a l’Administració local
sense que hi hagi oposició prèvia o un ascens sense justificació.
Sí, és fàcil
insinuar des de la covardia o de la rancúnia accions suposadament punibles portades
a terme per polítics i que, per impossibles de demostrar a l’àmbit judicial,
gaudeixen de la impunitat de la mateixa insinuació.
Però crec que ja
n’hi ha prou, i que els polítics de petit format (com jo dic dels polítics dedicats
al servei a la ciutadania des de l’àmbit local) hem de començar a reivindicar i
exigir que la nostra figura no ha de ser objecte de deteriorament interessat i
que, de la mateixa manera que estem supeditats a la investigació d’ofici per
possibles faltes irresponsables i recriminables, també els ciutadans han de ser
objecte d’actuacions d’ofici quan actuen per a desacreditar la política, perquè
si bé és cert que el polític, que també és ciutadà, ha d’actuar amb total
transparència, no pot ser mai objecte d’insinuacions personals delictives sense
justificació, fetes des de la impunitat, perquè això és posar en perill la
pròpia essència de la democràcia.
Això sí, cap
impunitat al que la faci. Qui la faci que la pagui!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada