Realment és
positiu qualsevol iniciativa que lluiti contra la discriminació, com és el cas
de la llei contra l’homofòbia que va aprovar ahir el Parlament de Catalunya.
Però em pregunto
si és símptoma d’una societat avançada, com en teoria és la nostra, que haguem
de regular com tractar a les persones - perquè estem parlant de persones! – que
encara que les adjectivem com lesbianes, gais, bisexuals i transexuals, no
deixen de ser persones amb els mateixos drets que tenen els heterosexuals als que,
en canvi, no adjectivem.
Ara aquesta llei
obligarà a un tracta no discriminatori per raó de sexe (contra lesbianes, gais,
bisexuals i transsexuals); això vol dir que fins ara es podia actuar de manera vexatòria
contra una persona no heterosexual i tenia “bula” legal?.
Vull pensar que
no, i que les persones som persones amb independència de raça, religió i també orientació
sexual.
Tinc amics
homosexuals i amigues lesbianes, i sé que ho són com pot saber que ho és un
heterosexual, sense donar-li cap importància. Com també he “oficiat, com a
Regidor” i de manera natural, casaments de gays, lesbianes i heterosexuals, orgullós de la
llei que va aprovar el Govern de Zapatero de drets dels homosexuals.
I conec a transsexuals;
un d’ells estudiava amb mi, i a la sorpresa de quan aquell “aquell
impressionant tros de dona”, que no tenia res a veure amb el José Luis que
compartia pupitre amb mi, es va presentar amb el seu nou nom, vam mantenir un
tracte natural, de persones.
Per això,
considerant positiva la llei com a lluita contra la discriminació sexual, i com
a transició per aconseguir realment la igualtat, em resulta denigrant que
haguem de fer punible allò que hauria de ser base de convivència i que encara,
a aquestes alçades, haguem d’adjectivar a les persones per raó de sexe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada