Contra la discriminació sexual

Realment és positiu qualsevol iniciativa que lluiti contra la discriminació, com és el cas de la llei contra l’homofòbia que va aprovar ahir el Parlament de Catalunya.

Però em pregunto si és símptoma d’una societat avançada, com en teoria és la nostra, que haguem de regular com tractar a les persones - perquè estem parlant de persones! – que encara que les adjectivem com lesbianes, gais, bisexuals i transexuals, no deixen de ser persones amb els mateixos drets que tenen els heterosexuals als que, en canvi, no adjectivem.

Ara aquesta llei obligarà a un tracta no discriminatori per raó de sexe (contra lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals); això vol dir que fins ara es podia actuar de manera vexatòria contra una persona no heterosexual i tenia “bula” legal?.

Vull pensar que no, i que les persones som persones amb independència de raça, religió i també orientació sexual.

Tinc amics homosexuals i amigues lesbianes, i sé que ho són com pot saber que ho és un heterosexual, sense donar-li cap importància. Com també he “oficiat, com a Regidor” i de manera natural, casaments de  gays, lesbianes i heterosexuals, orgullós de la llei que va aprovar el Govern de Zapatero de drets dels homosexuals.

I conec a transsexuals; un d’ells estudiava amb mi, i a la sorpresa de quan aquell “aquell impressionant tros de dona”, que no tenia res a veure amb el José Luis que compartia pupitre amb mi, es va presentar amb el seu nou nom, vam mantenir un tracte natural, de persones.

Per això, considerant positiva la llei com a lluita contra la discriminació sexual, i com a transició per aconseguir realment la igualtat, em resulta denigrant que haguem de fer punible allò que hauria de ser base de convivència i que encara, a aquestes alçades, haguem d’adjectivar a les persones per raó de sexe.