Unió per aconseguir desunió? NO

Desprès de molts anys, serà el primer cop que m’estic plantejant molt seriosament participar al tradicional acte institucional que l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols fa commemorant la Diada Nacional de Catalunya perquè, segons m’han confirmat avui, el manifest que “hem fet nostre” és el que han elaborat i defensen l’Assemblea Nacional de Catalunya i Omnium Cultural, amb un clar i taxatiu posicionament independentista.

Com he dit infinitat de vegades, no em fa por la independència; si un dia els denominats independentistes aconsegueixen el seu objectiu, en contra del federalisme que crec millor model d’estat en benefici dels interessos de Catalunya, el Juanjo continuarà essent el mateix Juanjo català i socialista com ara, lluitant per les mateixes prioritats de justícia social que avui.

Però clar, el que se’m fa molt coll amunt i difícilment auto justificable, serà assistir a un acte institucional que centra les seves reivindicacions en la crida a unir esforços per aconseguir la  desunió, sense fer cap esforç per a trobar el comú denominador que permetés a tots els ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu gaudir d’aquest 11 de setembre; una festa que és de tots els que ens sentim catalans, sense tenir en compte la manera particular de veure o defensar el futur del nostre país.

Perquè un acte institucional ha de respondre a les expectatives de tothom, i no pot provocar frustracions a una part de la ciutadania a la que també representa; i en aquest cas, amb aquesta declaració que diem institucional, estem deixant fora de l’acte a molts ciutadans i ciutadanes, furtant-les el dret de mostrar la seva catalanitat davant de la seu de la sobirania popular més bàsica com és l’Ajuntament, impedint-les celebrar el seu dia festiu, el nostre dia, com a catalans i catalanes.

De ben segur, demà dia 11, aniré a mostrar el meu respecte al guixolenc que va ser President de la Generalitat, en Josep Irla, als actes que l’Ajuntament ha programat. Com he fet sempre!

Sense agradar-me les banderes, mostraré el meu respecte i lluiré la senyera, com únic símbol d’unitat del que avui podem presumir i que pot mantenir confiança de futur. Com sempre!

Cantaré els segadors, com a crit i demostració del meu catalanisme, no com himne de confrontació. Com sempre!

I, fins i tot, mostraré el meu reconeixement a aquells catalans que al 1714 van lluitar per aconseguir la pau, no com a perdedors d’una guerra.

Però això sí, amb el màxim respecte que mereixen els que pensen el contrari i que crec equivocats,  exigint també el mateix, no faré cap esforç per, amb la meva presència en actes amb manifestacions clarament anti federalistes, afavorir una independència de Catalunya que, sense fer-me por, crec no beneficia a ningú.