Desprès de molts
anys, serà el primer cop que m’estic plantejant molt seriosament participar al
tradicional acte institucional que l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols fa
commemorant la Diada Nacional de Catalunya perquè, segons m’han confirmat avui,
el manifest que “hem fet nostre” és el que han elaborat i defensen l’Assemblea
Nacional de Catalunya i Omnium Cultural, amb un clar i taxatiu posicionament
independentista.
Com he dit
infinitat de vegades, no em fa por la independència; si un dia els denominats
independentistes aconsegueixen el seu objectiu, en contra del federalisme que crec
millor model d’estat en benefici dels interessos de Catalunya, el Juanjo
continuarà essent el mateix Juanjo català i socialista com ara, lluitant per les
mateixes prioritats de justícia social que avui.
Però clar, el que
se’m fa molt coll amunt i difícilment auto justificable, serà assistir a un
acte institucional que centra les seves reivindicacions en la crida a unir esforços
per aconseguir la desunió, sense fer cap
esforç per a trobar el comú denominador que permetés a tots els ciutadans i
ciutadanes de Sant Feliu gaudir d’aquest 11 de setembre; una festa que és de
tots els que ens sentim catalans, sense tenir en compte la manera particular de
veure o defensar el futur del nostre país.
Perquè un acte institucional
ha de respondre a les expectatives de tothom, i no pot provocar frustracions a
una part de la ciutadania a la que també representa; i en aquest cas, amb
aquesta declaració que diem institucional, estem deixant fora de l’acte a molts
ciutadans i ciutadanes, furtant-les el dret de mostrar la seva catalanitat davant
de la seu de la sobirania popular més bàsica com és l’Ajuntament, impedint-les
celebrar el seu dia festiu, el nostre dia, com a catalans i catalanes.
De ben segur,
demà dia 11, aniré a mostrar el meu respecte al guixolenc que va ser President
de la Generalitat, en Josep Irla, als actes que l’Ajuntament ha programat. Com
he fet sempre!
Sense agradar-me
les banderes, mostraré el meu respecte i lluiré la senyera, com únic símbol d’unitat
del que avui podem presumir i que pot mantenir confiança de futur. Com sempre!
Cantaré els
segadors, com a crit i demostració del meu catalanisme, no com himne de confrontació.
Com sempre!
I, fins i tot,
mostraré el meu reconeixement a aquells catalans que al 1714 van lluitar per aconseguir
la pau, no com a perdedors d’una guerra.
Però això sí, amb
el màxim respecte que mereixen els que pensen el contrari i que crec equivocats,
exigint també el mateix, no faré cap
esforç per, amb la meva presència en actes amb manifestacions clarament anti
federalistes, afavorir una independència de Catalunya que, sense fer-me por,
crec no beneficia a ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari