diumenge, 7 de setembre de 2014

Un simple accent: Escòcia/Catalunya: QUE o QUÈ s’ha de votar

S’apropa el dia 18 de setembre. Millor dit, amb escepticisme s’espera un 9 de novembre, (jo dic que amb més atenció a la prèvia que no al propi 9-N); com a preàmbul s’intenta també instrumentalitzar l’11 de setembre (I dic instrumentalitzar per a no dir manipular, perquè reivindico i afirmo que la Diada Nacional de Catalunya és de tots els catalans i catalanes, tan dels que volem la millora l’estatus català dins d’una Espanya federal, com dels que volen la Independència).

I entre aquestes dues dates viurem, encara que sigui des de la llunyania, el 18-S escocès, amb els que alguns volen, de manera enganyosa, fixar un paral·lelisme que no existeix amb la situació de Catalunya i el “seu encaix” a Espanya, perquè tal i com diu el periodista de TV3 Esteve Soler al seu llibre “Escòcia, Joc de Miralls” (Obra que vaig tenir l’honor de presentar fa unes setmanes, al Restaurant Can Noguera de Sant Feliu de Guíxols), “el procés escocès i el català comparteixen un desig, però pràcticament no es poden comparar”.

Crec que l’únic punt en comú entre les dues situacions és la respectable posició d’una part de la societat escocesa o catalana (i crec que s’ha de recalcar allò d’una part de la societat) reivindicant la seva independència, uns la d’Escòcia amb el Regne Unit i altres la de Catalunya amb Espanya.

Però estem parlant de procés, i aquí sí que hi ha diferències o, pràcticament, cap similitud. Perquè a Escòcia han aconseguit acordar que es dugui a terme una consulta que decidirà que aquesta reivindicació pugui ser una realitat i aquí, ni tan sols, s’ha pogut negociar.

I sí, algú em dirà que el Govern de l’Estat no ha volgut negociar, però és que aquí, abans de reivindicar un acord negociat per a poder votar (com es va fer a Escòcia en un també llarg procés de negociació amb diferents governs del Regne Unit), la part de la societat catalana que encapçala i instrumentalitza el procés no reivindica la possibilitat de votar, sinó que exigeix que se li deixi votar la independència directament, per molt que vulguin disfressar-ho.

Per això, si un “viatja” amb l’Esteve Soler per Escòcia (si no té la sort de fer-ho de manera presencial) i polsa l’opinió dels escocesos, tan dels partidaris del sí com els del no, veu que encara falta molt per a què entre els dos processos puguin haver-hi similituds.

Com el 18-S és el final, i possiblement, l’inici d’un procés reconegut i acceptat per tothom, aparentment a Escòcia no hi han ni hi hauran fractures socials, sigui el que sigui el resultat.
A Escòcia segur que hi ha preocupació i recels pel futur, però crec que no hi ha acritud, que és l’element que provoca la por.

La meva conclusió, que Escòcia amb el Govern del Regne Unit han acordat “QUE han de votar” el 18-S, i a Catalunya han volgut obligar al Govern d’Espanya  que accepti el “QUÈ han de votar” el 9-N.

Una simple alhora que subtil diferència d’accent que, lògicament, només es pot traduir en una negativa.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada