dimecres, 24 de setembre de 2014

Normalitat democràtica

Hauria d’estar dins de la normalitat democràtica que ha de regir el funcionament de qualsevol partit polític el que un militant, convençut de que pot respondre a les inquietuds de la ciutadania respectant alhora els principis de la pròpia formació amb plena lleialtat, opti a representar al partit en el seu àmbit.

I aquest és el cas: un militant, jo, que creu que té prou valors demostrats, constatats i contrastats per a impulsar una candidatura del PSC a Sant Feliu de Guíxols, a les properes Eleccions Municipals del 2015.

Això no és estrany, com tampoc ho seria que altre company o companya optés a fer el mateix i sotmetre’ns, de manera natural, als mecanismes que el PSC ha posat i utilitzat ja, de manera exemplar, per escollir a la persona que ha d’encapçalar una candidatura.

I s’ha de fer perseguint allò que jo anomeno consens participatiu, amb debat d’idees, sense confrontació i tenint clar quines són les prioritats col·lectives que defensem i presentem per assumir les responsabilitats a desenvolupar, amb les màximes garanties possibles.

Perquè es tracta d’això, d’assumpció de responsabilitats i no de quotes de poder, el que implica, com sempre hem demostrat des del PSC a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, el compliment dels compromisos adquirits amb el conjunt dels ciutadans i ciutadanes.

Quan la premsa em va preguntar, ja fa uns mesos, qui seria el candidat del PSC a les Eleccions Municipals vaig respondre qui, al meu entendre, no havia d’encapçalar una candidatura. I ho vaig dir conscientment i amb tota la coherència del món. “Els que no poden encapçalar una candidatura del PSC són aquells que s’han allunyat dels plantejaments del PSC i, sobretot, aquells que estan col·laborant amb altres partits, grups o plataformes  per a conformar candidatures fora del PSC”.

Com ja he dit, encara que per raons ben diferents de caire personal, familiar i professional, en aquell moment  jo tampoc era el meu candidat, però les circumstàncies (sobretot externes) s’han precipitat i m’obliguen a posar-me disposició del Partit dels Socialistes de Catalunya, amb la voluntat de servei vers Sant Feliu de Guíxols, entenent que és sota els principis del progressisme que defensa el PSC com millor es pot donar resposta als interessos dels ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat.

I vull dir que ser adversaris polítics no implica, obligatòriament, ser enemics. Per això, i per evitar afirmacions que insinuen suposades enemistats, el respecte als adversaris i a les seves idees (lògicament entenent equivocades perquè sinó no hi haurien diferències) ha de ser un principi d’actuació irrenunciable que, com sempre, respectarà el PSC, amb independència de qui conformi la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya a Sant Feliu de Guíxols.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada