Hauria d’estar
dins de la normalitat democràtica que ha de regir el funcionament de qualsevol
partit polític el que un militant, convençut de que pot respondre a les
inquietuds de la ciutadania respectant alhora els principis de la pròpia formació
amb plena lleialtat, opti a representar al partit en el seu àmbit.
I aquest és el
cas: un militant, jo, que creu que té prou valors demostrats, constatats i
contrastats per a impulsar una candidatura del PSC a Sant Feliu de Guíxols, a
les properes Eleccions Municipals del 2015.
Això no és estrany,
com tampoc ho seria que altre company o companya optés a fer el mateix i sotmetre’ns,
de manera natural, als mecanismes que el PSC ha posat i utilitzat ja, de manera
exemplar, per escollir a la persona que ha d’encapçalar una candidatura.
I s’ha de fer
perseguint allò que jo anomeno consens participatiu, amb debat d’idees, sense
confrontació i tenint clar quines són les prioritats col·lectives que defensem
i presentem per assumir les responsabilitats a desenvolupar, amb les màximes garanties
possibles.
Perquè es tracta
d’això, d’assumpció de responsabilitats i no de quotes de poder, el que implica,
com sempre hem demostrat des del PSC a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols,
el compliment dels compromisos adquirits amb el conjunt dels ciutadans i
ciutadanes.
Quan la premsa em
va preguntar, ja fa uns mesos, qui seria el candidat del PSC a les Eleccions
Municipals vaig respondre qui, al meu entendre, no havia d’encapçalar una
candidatura. I ho vaig dir conscientment i amb tota la coherència del món. “Els
que no poden encapçalar una candidatura del PSC són aquells que s’han allunyat
dels plantejaments del PSC i, sobretot, aquells que estan col·laborant amb
altres partits, grups o plataformes per
a conformar candidatures fora del PSC”.
Com ja he dit,
encara que per raons ben diferents de caire personal, familiar i professional,
en aquell moment jo tampoc era el meu
candidat, però les circumstàncies (sobretot externes) s’han precipitat i m’obliguen
a posar-me disposició del Partit dels Socialistes de Catalunya, amb la voluntat
de servei vers Sant Feliu de Guíxols, entenent que és sota els principis del progressisme
que defensa el PSC com millor es pot donar resposta als interessos dels
ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat.
I vull dir que
ser adversaris polítics no implica, obligatòriament, ser enemics. Per això, i
per evitar afirmacions que insinuen suposades enemistats, el respecte als adversaris
i a les seves idees (lògicament entenent equivocades perquè sinó no hi haurien
diferències) ha de ser un principi d’actuació irrenunciable que, com sempre,
respectarà el PSC, amb independència de qui conformi la candidatura del Partit
dels Socialistes de Catalunya a Sant Feliu de Guíxols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada