dilluns, 15 de setembre de 2014

Fàbrica d’emigrants?

Fa ara un parells d’anys, amb dos Regidores, vam acompanyar a un grup de nois i noies de Sant Feliu de Guíxols a un poble d’Alemanya, on començarien una etapa de Formació Dual. Algun d’ells em confessava que, atesa la situació de manca de treball que hi havia a casa nostra, una sortida era emigrar.

I llavors em vaig donar compte de que estàvem convertint la nostra joventut en emigrants, al mateix nivell que aquests homes i dones que, fugint de la manca d’oportunitats als seus països, es juguen la vida per arribar a Europa.

És cert, hi ha una gran diferència: que aquells ho fan il·legalment i els nostres joves poden fer-ho des de la legalitat comunitària per allò que s’anomena la lliure circulació de persones, que beneficia als que han tingut la sort de néixer en un país de la Unió Europea, com és Espanya. Però ambdós són emigrants!.

I dic això perquè avui, en un intercanvi d’opinions amb un oficial de la construcció que està treballant a una obra al llevant espanyol, em comentava que amb tot aquest afer de la independència arribaria un moment que ell seria considerat un emigrant, de la mateixa manera que ho és el que treballa a França (ell ho feia fins no fa gaire), o al mateix nivell que el sub-saharià, per exemple, que aconsegueix “els papers”.

Uns al considerarien emigrant i els altres immigrant; però en la seva pròpia terra!. Bé, el que ell considerava, fins ara, que era la seva terra.

Li he comentat, amb l’ànim de treure crispació, que el President Mas, en un moment determinat, va plantejar la “doble nacionalitat”, suposo que pensant que amb això minimitzaria l’efecte negatiu i possible de que Catalunya no fos, en un inici, membre de la UE.

Tampoc li ha agradat, i a la pregunta que m’ha fet de si m’agradaria aquesta sortida, li he hagut de contestar que tampoc, tot al contrari, perquè convertir-nos en una fàbrica d’emigrants o d’immigrants va en contra de la meva filosofia i visió d’un món, en el que ha de prevaldre la igualtat i la justícia social; i les fronteres i els esculls territorials no són precisament arguments que recolzin la meva utopia.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada