dimarts, 2 de setembre de 2014

Des del 1983, al PSC


De sentiments anarco-sindicalistes, creia que havia arribat el moment  de superar la meva utopia àcrata amb un activisme útil i per això, al 1983, vaig,començar a militar al PSC, entenent que era l’opció que millor responia a la meva visió social, econòmica i política.
Haig de dir que la meva trajectòria prèvia a la transició espanyola  i la meva militància sindical a la Unió General de Treballadors també van ser elements que van influir en aquest compromís amb el PSC però, sobretot, un d’aquests factors determinants va ser el pluralisme no excloent que deixava fora de debat intern qüestions tals com banderes i fronteres, prioritzant el benestar de les persones a altres temes de caire Identitari, propis de posicionaments nacionalistes.

Socialista, en una Catalunya dins de l'Estat espanyol, fent gal·la del seu catalanisme, però sense deixar de renunciar a una necessària internacionalització de les solucions globals, que no a una globalització dels problemes.

Si els principis del PSC haguessin sigut uns altres, o bé pensés que l’evolució del PSC d’aquell 1983 arribaria a valorar com a posicionament de futur el nacionalisme català o, fins i tot, la independència de Catalunya, la meva filiació seria una altra.

Jo em vaig afiliar al PSC-PSOE sorgit d’aquell protocol d’unitat de la FSC (PSOE), del PSC-C i del PSC-R del 1978. I no hi havia cap més PSC!. Només hi havia un!. I per això no entenc cóm ara, companys i companyes fins ara (o fins fa poc) militants, es manifesten contraris al PSC d’aquell 1983 (posant com a data referent el meu inici de militància activa), en una clara renúncia al principis d’aquella unitat d’acció de 1978 amb els que es van comprometre quan van començar a militar, sigui abans o després del 1983.

Es declaren hereus del PSC! De quin PSC?

Afirmen que el PSC ha abandonat la seva catalanitat! Quan; abans del 1983 o després d’aquell any? Confonen, potser, catalanisme amb nacionalisme excloent?

Qüestionen, per sé, qualsevol decisió que sigui iniciativa d’altres socialistes amb els que estem compromesos a buscar coincidències i a treballar plegats pel benestar i la justícia social del conjunt dels essers humans. Rebutjar i dimonitzar la unitat del socialisme per qüestions d’àmbit territorial, no és apostar per un sectarisme identitari amb poc sentit per un socialista, trencant el propis principis del socialisme solidari?

No serè jo qui qüestioni el pensament lliure de cadascú - seria practicar un despotisme en desacord amb els meus sentiments quasi llibertaris -, però al fil de l’actitud d’aquests companys i companyes que entenen que el PSC no respon a allò que ells creuen, quin dret tenen a intentar legitimar la seva actitud i els seus lícits posicionaments, qüestionant els principis pels que vaig decidir militar al PSC.?

Perquè es pot canviar d'imatge corporativa però no es poden canviar els principis ni renunciar al nostre naixement.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada