No serem el Puerto Hurraco de 1990

A finals dels anys 90, una petita població extremenya de no gaire més de 130 habitants va aconseguir convertir-se, sense marca ni certificació, en el centre del Turisme de la Crònica Negre. Nou morts va ser l’aportació que, a manera d’inversió, van fer els germans Izquierdo en benefici del futur turístic  aquest població.

Però no ho van fer a consciència, ja que el seu objectiu estava anys llum d’incentivar el turisme local; ni tampoc comptaven amb la connivència voluntària dels 9 veïns que van fer l’inversió més gran que pot fer un esser humà, la vida. Volien fer mal, i van fer-ho!, encara que alguns, segur, van rebre un benefici col·lateral.

Desconec si 24 anys després es continua amortitzant i traient rendiment d’aquelles morts, però el que sí vull creure és que la majoria de ciutadans de Puerto Hurraco no voldrien que el seu poble estigués lligat a aquells lamentables successos, i que els visitants anessin al poble per les seves activitats, pel seu patrimoni o per la seva gastronomia.

“Aquí es va dessagnar, aquí va disparar, aquí va morir, aquí quasi li donen, aquí va rebotar el tret, des d’aquí van fugir, etc”. Són fets reals (va haver-hi assassins i assassinats!) que poden saciar l’ànim dels masoquistes que els hi agrada el turisme d’aquest tipus.

Lo preocupant seria que el morbo s’alimentés de suposicions basades en probabilitats o insinuacions malaltisses creades artificialment, i que el turisme respongués a la crida del “aquí es podria haver dessagnat, aquí podria haver disparat, aquí podria haver mort, aquí li haguessin pogut donar, aquí podria haver rebotat el tret, des d’aquí podrien haver fugit, etc”.

Amb tot això vull dir que és fàcil col·locar en el centre d’atenció turística a una ciutat. Només és necessari crear un fet diferencial amb prou morbo, encara que sigui artificial, per aixecar expectació i despertar la curiositat de possibles visitants.

Doncs això és el que s’està fent a Sant Feliu per part d’alguns Izquierdo’s que, utilitzant la insinuació, la mentida o la falsedat, i aprofitant-se de la necessitat dels ciutadans, intenten que Sant Feliu es converteixi en un referent de la mala praxis administrativa, disfressant-la de fet delictiu.

Buscant el paral·lelisme de Puerto Hurraco, tampoc els Izquierdo’s d’aquí busquen el dubtós benefici que podria donar convertir Sant Feliu en aquest referent. La responsabilitat política, que no per això responsabilitat exercida, dels Izquierdo guixolencs, podria arribar a justificar una actuació inconscient, encara que signifiqués “un pan para hoy y hambre para mañana”

Els Izquierdo d’aquí, en gran mesura actuant per venjança i ràncunia, volen fer real l’artificialitat d’un fet irreal amb un clar objectiu: generar dubtes sobre l’adversari polític per a demostrar la seva pròpia alhora que nul·la vàlua, sense haver de demostrar ni aportar res positiu.

I no tenen pudor en jugar amb la reputació de la gent, ni en utilitzar l’anonimat per a fer les seves insinuacions, ni en embrutar noms i cognoms de ciutadans i de les seves famílies, sense adduir cap proba que recolzi les seves acusacions covardament tàcites i implícites, que no explícites. Aquesta és la inversió que obliguen a fer a aquells que volen convertir en les seves víctimes, com van fer aquells Izquierdo de la província de Badajoz a l’any 90.

Això sí, han aconseguit el titular mediàtic que ja fa tres anys perseguien i que fins ara no tenien, que la Guàrdia Civil investiga l’Ajuntament.

No diuen que simplement la Guàrdia Civil requereix informació arrel de les falses acusacions/insinuacions que s’han dedicat a denunciar. Ells només veuen el seu benefici polític, presidint el Consistori i imaginant-se condemnes i satanitzacions. La ciutat i els seus ciutadans, els hi és igual!

I sobretot, s’auto visualitzen caminant sota una pluja de pètals de flors, com a salvadors de la “pàtria”, sense pensar en el final que normalment tenen tots els Izquierdo perquè, com ha de ser!, qui “la fa l’ha de pagar”, de la mateixa manera que també “l’ha de pagar” aquell que acusa, des de la insidia, de que algú “l’ha fet”.

Això sí, lluitaré per a que Sant Feliu no es converteixi en el Puerto Hurraco que, irresponsablement, volen convertir la nostra ciutat