diumenge, 3 d’agost de 2014

Jordi Pujol: no vull que entri a casa meva

Vaig conèixer en Jordi Pujol a principis dels anys 80 al Museu Picasso de Barcelona amb el meu pare on, en un acte institucional amb la llavors Ministre de Cultura Soledad Becerril, s’aprofitava per posar en marxa, també inaugurar, unes noves mesures de seguretat integral.

Va ser molts anys després que vaig tenir l’oportunitat de mantenir una conversa molt més extensa amb el President de la Generalitat, sobre temes d’actualitat del moment, en un dinar essent jo membre del Consell d’Administració del Port de Barcelona. La meva sorpresa va ser majúscula quan se’n va recordar de mi tot preguntant-me “si jo era el fill del Sr. García”. Memòria d’elefant!!!

Al llarg dels anys he anat veient en Jordi Pujol en diferents en actes institucionals, tan de l’àmbit polític com a sindical o, fins i tot, la casualitat va fer que, coincidint en un AVE camí de Madrid amb la seva senyora, ocupés per error els meus seients i no parés fins que me’ls va tornar. Aquell dia em va dir “ei!, vostè és un home d’en Pepe Álvarez!” Continuava tenint memòria d’elefant!!!

Malgrat tenir diferències polítiques i ideològiques notables, no podem obviar l’aportació del President Pujol en la consolidació de la democràcia i de les llibertats, tan pel que fa a Catalunya com a la resta de territoris de l’Estat espanyol.

Reconec que em queia bé, i per això la seva confessió, declarant-se un delinqüent reincident i recurrent em fa mal; com ha de fer mal a tots aquells que creiem en l’Estat de Dret perquè, amb les seves accions delictives, el Sr. Pujol no només ha fet presumptament un frau de dimensions impressionats, sinó que ha posat en perill la mateixa democràcia, i mereix que caigui sobre ell tot el pes de la llei.

Entenent que aquest engany a la ciutadania ha de ser considerat com un acte fet amb premeditació i traïdoria a tota la ciutadania, ara no valen disculpes ni atenuants, sinó tot el contrari.

Com deia abans, he pogut corroborar que el Sr. Pujol tenia “memòria d’elefant”, amb la qual cosa els catalans no ens mereixem que comparegui davant nostre per assumir la seva culpa amb excuses de mal pagador justificades amb oblits o manca de temps, perquè no creuríem els seus arguments, i seria tan humiliant per un com per als altres.

El Sr. Pujol ha delinquit contra mi, entre els milions de catalans i catalanes als que també ha enganyat, i no vull deixar-lo entrar a casa meva, com és la casa dels milions de catalans i catalanes el Parlament de Catalunya, seu de la sobirania popular.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada