Ho sabia, però
encara tenia l’esperança (?). Fins i tot veient les fotos de posició a la
premsa i una desproporcionada atenció mediàtica per part de les cadenes de TV
oficials de Catalunya, amb companys del PSC a primera fila, volia creure en un
canvi d’actitud de respecte i lleialtat.
Però ahir, em van
fixar l’atenció en les manifestacions públiques que alguns companys de
militància, o excompanys, fan a les
xarxes socials, de manera oberta i pública, amb atacs inacceptables que no es poden
considerar crítiques sinó clars insults i desqualificacions a les decisions del
conjunt d’un partit, el PSC, que els ha donat la viabilitat, i en alguns casos,
la subsistència personal i política.
Amb subterfugis
argumentals, crec que per a guanyar temps i aprofitar-se de la conjuntura
actual, mentre consoliden el seu projecte, anunciat, manifesten que no són un
partit polític, sinó un subjecte polític, per a concórrer a les eleccions
municipals 2015 al marge del PSC, però sense confrontar amb el PSC (?), i per a
més inri, sembla que intentin fer-ho des de dins del PSC.
I en un moviment
a Catalunya, que d’aquí agafen el seu nom, s’auto qualifiquen com els legítims hereus
del PSC esperant, o actuant activament, per a fer efectiu un assassinat dels
veritables propietaris del Partit dels Socialistes de Catalunya, com són els
seus militants actius, que respecten la discrepància i assumeixen un objectiu
comú, en la defensa dels valors dels socialisme català.
No era partidari
de que ningú marxés, per això mantenia l’esperança del seny (com a mínim del
que jo crec que hauria de ser), però ara s’ha convertit en un problema de
convivència, amb insults a la meva intel·ligència i als meus principis de
lleialtat per afrontar amb garanties un projecte de futur; però ara estic més a prop,
molt més a prop, d’exigir un pas.
Perquè és tracta
de futur; d’un futur que cadascú valora, afronta i veu d’una manera diferent, el
que és totalment respectable. Però,
malauradament, d’un camí de futur que a curt termini no podem començar junts,
com no sigui, i serà difícil o pràcticament impossible, que una de les parts,
la que s’amaga rere aquest “moviment” amb disfressa de fals pluralisme, renunciï
als seus postulats.
Des del respecte
a les persones i a la seva decisió personal, però en reciprocitat exigint també
el mateix respecte, sí que demano que els companys i companyes que no estan
disposats a formar part del projecte socialista del PSC donin un pas al costat,
que emprenguin un camí, el seu, que ara pot és paral·lel al del PSC però que,
en un moment o altra, podran convergir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada