dissabte, 12 de juliol de 2014

"Moviment", un pas al costat

Ho sabia, però encara tenia l’esperança (?). Fins i tot veient les fotos de posició a la premsa i una desproporcionada atenció mediàtica per part de les cadenes de TV oficials de Catalunya, amb companys del PSC a primera fila, volia creure en un canvi d’actitud de respecte i lleialtat.

Però ahir, em van fixar l’atenció en les manifestacions públiques que alguns companys de militància, o  excompanys, fan a les xarxes socials, de manera oberta i pública, amb atacs inacceptables que no es poden considerar crítiques sinó clars insults i desqualificacions a les decisions del conjunt d’un partit, el PSC, que els ha donat la viabilitat, i en alguns casos, la subsistència personal i política.

Amb subterfugis argumentals, crec que per a guanyar temps i aprofitar-se de la conjuntura actual, mentre consoliden el seu projecte, anunciat, manifesten que no són un partit polític, sinó un subjecte polític, per a concórrer a les eleccions municipals 2015 al marge del PSC, però sense confrontar amb el PSC (?), i per a més inri, sembla que intentin fer-ho des de dins del PSC.

I en un moviment a Catalunya, que d’aquí agafen el seu nom, s’auto qualifiquen com els legítims hereus del PSC esperant, o actuant activament, per a fer efectiu un assassinat dels veritables propietaris del Partit dels Socialistes de Catalunya, com són els seus militants actius, que respecten la discrepància i assumeixen un objectiu comú, en la defensa dels valors dels socialisme català.

No era partidari de que ningú marxés, per això mantenia l’esperança del seny (com a mínim del que jo crec que hauria de ser), però ara s’ha convertit en un problema de convivència, amb insults a la meva intel·ligència i als meus principis de lleialtat per afrontar amb garanties un  projecte de futur; però ara estic més a prop, molt més a prop, d’exigir un pas.

Perquè és tracta de futur; d’un futur que cadascú valora, afronta i veu d’una manera diferent, el que és totalment respectable.  Però, malauradament, d’un camí de futur que a curt termini no podem començar junts, com no sigui, i serà difícil o pràcticament impossible, que una de les parts, la que s’amaga rere aquest “moviment” amb disfressa de fals pluralisme, renunciï als seus postulats.

Des del respecte a les persones i a la seva decisió personal, però en reciprocitat exigint també el mateix respecte, sí que demano que els companys i companyes que no estan disposats a formar part del projecte socialista del PSC donin un pas al costat, que emprenguin un camí, el seu, que ara pot és paral·lel al del PSC però que, en un moment o altra, podran convergir.       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada