En el PSC, ser crític i lleial és compatible

Algú vol confondre al personal, i vol donar a entendre que el no ser crític en el PSC és ser oficialista, submís, tiralevitas, xupòpter, espanyolista, anticatalanista, traïdor, etc.

Clar, suposo que és per amagar allò que realment entenen com ser crític aquells que, com a valor afegit a la seva trajectòria, s’autoqualifiquen com a tal; és a dir, aquells que fan un exercici de la crítica des de la deslleialtat.

Com he dit moltes vegades, ser lleial no és ser fidel. Ser lleial és sinònim de respecte a i des de la discrepància; en canvi ser fidel és negar-se a discrepar, no responent a una constatada discrepància.

Per això, ser lleial no implica no ser crític. Jo sóc crític, clar que sí, i ho seguiré essent, perquè crec que aquest sí és el principi de pluralitat de la que pot estar orgullós el PSC.

I puc dir, desprès de 30 anys de militància, que ningú en el PSC m’ha prohibit exercir la meva crítica lleial. Bé, no és ben cert, haig de reconèixer que un cop em van prohibir, quasi amenaçar, per a què no digués en un òrgan intern allò que pensava , i precisament va ser un company d‘aquests que ara es defineixen com a crítics el que va fer-ho. (Però això serà una anècdota que reflectiré en el meu llibre)

Clar, obviant aquell cop, ningú s’ha atrevit a prohibir-me aportar opinions i idees mitjançant crítiques constructives, possiblement perquè no he tingut cap dependència subsistencial del PSC, ni el meu modus vivendi mai ha estat supeditat a un càrrec orgànic ni representatiu.

Per això dic, per enèsim cop, que aquests que ara es comprometen públicament a deixar de ser crítics si el nou Primer Secretari del PSC els integra en una executiva o modifica els plantejament amb els que els militants li han donat suport, no són de fiar.

En primer lloc perquè demostren que els seu interès va més enllà d’allò que diuen defensar, i el que realment aspiren és a convertir-se en oficialistes, submisos, tiralevitas o xupòpters, o fins i tot en espanyolistes o anticatalanistes, per exemple, demostrant que els seus principis no són tal o bé són principis molt febles, per a dir-ho d’una manera suau; i en segon lloc perquè ja mostren el grau de lleialtat i la confiança que poden traslladar al nou Primer Secretari quan demanen al Miquel Iceta que traeixi a aquells que ahir el van recolzar democràticament.

Com el ser crític no és incompatible amb la lleialtat, jo continuaré essent crític i lleial, i em permeto exigir a aquells que en la seva tarja de presentació, com a definició de la seva tasca contra el PSC des del PSC posa “crític”, que deixin d’utilitzar aquesta paraula perquè no correspon amb la realitat del que realment són i ni de com actuen.