Benvolgut
company,
Moltes són les
qüestions que hauràs d’afrontar i moltes seran les decisions que hauràs de
prendre a partir del dia 13 de juliol, un cop els militants haguem decidit,
mitjançant l’exercici de la democràcia interna, que siguis el Primer Secretari
del Partir dels Socialistes de Catalunya.
9-N,
independència, pedagogia federalista o propers processos electorals, són alguns
dels temes que els militants del PSC continuem tenint a l’agenda, que mereixen especial
atenció i que necessiten una resposta clara.
Sóc dels que
penso que els posicionaments clars són més creïbles quan més inqüestionable és
el lideratge de qui les genera i les transmet i, malauradament, aquest no és el
cas d’allò que hem viscut al PSC durant els últims temps.
Com si d’una gota
malaia es tractés, alguns ara exmilitants i altres encara militants, han
intentat minar el PSC des de dins, generant dubtes interessades sobre les decisions
col·legiades dels militants del partit, de les que ells també han sigut actors,
reclamant, alhora, pluralisme i democràcia interna quan, paradoxalment, han
continuat menyspreant una i altre cop les resolucions que democràticament s’han
pres i en les que també ells han participat; i crec que tot amb un clar
objectiu; soscavar un lideratge organitzatiu per a recuperar unes quotes de
poder, que no de responsabilitat, que han perdut després de molts anys d’exercir-les.
I ara ja no hi ha
dubtes. Com el moviment es demostra caminant, aquests encara militants van
crear, el proppassat dia 4, el seu “moviment Catalunya”, anunciant públicament
la seva intenció de presentar candidatures a les Eleccions Municipals 2015 al
marge del PSC.
Llibertat i legitimitat
no poden ser sinònim de deslleialtat i presa de pel, i això és el que aquests
encara companys i companyes volen posar de manifest. Sabíem el que estaven
gestant, hem sigut partícips expectants en una clara demostració de respecte a
la llibertat, i hem estat testimonis passius del creixement embrionari d’aquest
moviment deslleial; però ara ja ha nascut, i com deia un company malagueny, no
sé si el part ha sigut fàcil o difícil – com ha sigut a la carta, quasi in
vitro, crec que ha sigut fàcil - però el
fruit és lleig, molt lleig, per molt que el vulguin disfressar amb vestits de fals
puritanisme ideològic d’esquerres.
Miquel, crec que
aquests companys (encara militants) no poden continuar qüestionant el conjunt
majoritari del PSC ni la responsabilitat que a partir del dia 13 de juliol, i
que després serà ratificada en el Congrés, posarem sota el teu lideratge tots
els i les militants del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Les
manifestacions de quin és el full de ruta d’aquest moviment vers les Eleccions
Municipals 2015 són prou clarificadores com per a què el PSC es manifesti, i qui
liderarà el projecte del PSC, o sigui tu, anunciïs quina serà la teva decisió
quan assumeixis en nom meu, i en el dels milers i milers de militants,
simpatitzants i votants del PSC, la responsabilitat de la Primera Secretaria
del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Jo sí que et puc
dir que la meva decisió, en aquest moments, es plantejar-me molt seriosament si
haig de dedicar un sol minut del meu temps a treballar en el si del PSC amb uns
companys que ja han anunciat que disputaran la representativitat democràtica en
el procés electoral del 2015 en contra PSC. És com alimentar la guineu amb les teves
gallines, en el mateix galliner, i esperar que la guineu les tracti amb amor.
Això sí, m’agradaria
que aquests companys prenguessin la postura també d’altres ex-militants i
optessin per abandonar el PSC i a més, amb un acte de lleialtat i coherència, deixessin
les seves responsabilitats; però molt em temo que és una utopia, per la qual
cosa crec que l’únic que queda és que sigui el propi PSC, com organització
política, qui prengui la decisió, per molt dràstica i dolorosa que sigui.
Encert i salut.
Juanjo García
Cap comentari:
Publica un comentari