Carta oberta al Miquel Iceta

Benvolgut company,

Moltes són les qüestions que hauràs d’afrontar i moltes seran les decisions que hauràs de prendre a partir del dia 13 de juliol, un cop els militants haguem decidit, mitjançant l’exercici de la democràcia interna, que siguis el Primer Secretari del Partir dels Socialistes de Catalunya.

9-N, independència, pedagogia federalista o propers processos electorals, són alguns dels temes que els militants del PSC continuem tenint a l’agenda, que mereixen especial atenció i que necessiten una resposta clara.

Sóc dels que penso que els posicionaments clars són més creïbles quan més inqüestionable és el lideratge de qui les genera i les transmet i, malauradament, aquest no és el cas d’allò que hem viscut al PSC durant els últims temps.

Com si d’una gota malaia es tractés, alguns ara exmilitants i altres encara militants, han intentat minar el PSC des de dins, generant dubtes interessades sobre les decisions col·legiades dels militants del partit, de les que ells també han sigut actors, reclamant, alhora, pluralisme i democràcia interna quan, paradoxalment, han continuat menyspreant una i altre cop les resolucions que democràticament s’han pres i en les que també ells han participat; i crec que tot amb un clar objectiu; soscavar un lideratge organitzatiu per a recuperar unes quotes de poder, que no de responsabilitat, que han perdut després de molts anys d’exercir-les.

I ara ja no hi ha dubtes. Com el moviment es demostra caminant, aquests encara militants van crear, el proppassat dia 4, el seu “moviment Catalunya”, anunciant públicament la seva intenció de presentar candidatures a les Eleccions Municipals 2015 al marge del PSC.

Llibertat i legitimitat no poden ser sinònim de deslleialtat i presa de pel, i això és el que aquests encara companys i companyes volen posar de manifest. Sabíem el que estaven gestant, hem sigut partícips expectants en una clara demostració de respecte a la llibertat, i hem estat testimonis passius del creixement embrionari d’aquest moviment deslleial; però ara ja ha nascut, i com deia un company malagueny, no sé si el part ha sigut fàcil o difícil – com ha sigut a la carta, quasi in vitro, crec que ha sigut fàcil -  però el fruit és lleig, molt lleig, per molt que el vulguin disfressar amb vestits de fals puritanisme ideològic d’esquerres.

Miquel, crec que aquests companys (encara militants) no poden continuar qüestionant el conjunt majoritari del PSC ni la responsabilitat que a partir del dia 13 de juliol, i que després serà ratificada en el Congrés, posarem sota el teu lideratge tots els i les militants del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Les manifestacions de quin és el full de ruta d’aquest moviment vers les Eleccions Municipals 2015 són prou clarificadores com per a què el PSC es manifesti, i qui liderarà el projecte del PSC, o sigui tu, anunciïs quina serà la teva decisió quan assumeixis en nom meu, i en el dels milers i milers de militants, simpatitzants i votants del PSC, la responsabilitat de la Primera Secretaria del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Jo sí que et puc dir que la meva decisió, en aquest moments, es plantejar-me molt seriosament si haig de dedicar un sol minut del meu temps a treballar en el si del PSC amb uns companys que ja han anunciat que disputaran la representativitat democràtica en el procés electoral del 2015 en contra PSC. És com alimentar la guineu amb les teves gallines, en el mateix galliner, i esperar que la guineu les tracti amb amor.

Això sí, m’agradaria que aquests companys prenguessin la postura també d’altres ex-militants i optessin per abandonar el PSC i a més, amb un acte de lleialtat i coherència, deixessin les seves responsabilitats; però molt em temo que és una utopia, per la qual cosa crec que l’únic que queda és que sigui el propi PSC, com organització política, qui prengui la decisió, per molt dràstica i dolorosa que sigui.

Encert i salut.

Juanjo García